Març 2015 | Baby

Obra: Baby

Autor: Arthur Lewin-Funcke

Lloc: Waltershausen (Alemanya)

Data: 1908 - 1909 

Tècnica: Cap de bescuit; cos de pasta; vestit de cotó, blanc, amb brodats

Mides: 53 x 22 x 21 cm

Col·lecció: Col·lecció de nines de Lola Anglada 

La peça a què dediquem aquestes línies és una nina llançada al mercat l'any 1909 per la firma alemanya Kämmer & Reinhardt (K&R). Es tracta d'una peça singular per dues raons fonamentals. D'una banda, sabem que és el primer model d'una tipologia coneguda amb el nom de nines caracteritzades (Karakterpuppen), una moda que s'imposà, com una última expressió del Jugendstil, els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial. De l'altra, és la primera nina que, de manera irrevocable, representa un infant de pocs mesos. Perquè fins aleshores la caracterització d'una nina com un nadó depenia –tret de molt comptades excepcions– exclusivament de la indumentària i no de l'aspecte anatòmic. Ens trobem, per tant, davant del primer nino de la història de la joguina que, a més, fou dissenyat per un cèlebre escultor del Berlín del 1900.

Les nines caracteritzades

Les nines caracteritzades van ser l'aportació de les grans firmes comercials al moviment per les nines d'art (Künstlerpuppen) que, a remolc del Jugendstil i els corrents alemanys de reforma de la pedagogia artística (Kunstpaedagogische Bewegung), va cristal·litzar en el marc de l'Exposició de Munic de 1908. Aquell mateix any, una empresa emergent com era la firma Kämmer & Reinhardt de Waltershausen va decidir de contactar amb un reconegut artista berlinès per tal d'encarregar-li el prototip d'un nou model de nina. Així ho descriu Franz Reinhardt, un dels socis fundadors, a l'opuscle publicat amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la fàbrica, Silbernes Jubiläum einer Puppenfabrick (1911): «Ens vam adreçar a un artista berlinès, força recomanable per al nostre objectiu. Després d’una conferència detallada ens va presentar el bust de bronze que havia elaborat. Es tractava del rostre d’un nen d’unes sis setmanes i ens suggeria que l’utilitzéssim de model per a la fabricació de nines. Així va néixer el nostre bebè tan famós!».

Tal com ha demostrat recentment Antje Lode (2008), l'artista berlinès que dissenyà bona part dels models de nines caracteritzades de K&R fou Arthur Lewin-Funcke. Escultor de reconegut prestigi en el Berlín de 1900, Lewin-Funcke era aleshores el director de l'escola d'art Studien-Ateliers für Malerei und Plastik, situada a la mateixa capital alemanya, i duia a terme una obra que reflectia un especial interès envers la maternitat i la representació de la infantesa. A partir dels rostres dels seus fills, Lewin-Funcke dissenyà diversos motlles de K&R, com el 101, 112 o el 114, que es comercialitzaren amb noms propis com Peter, Marie, Hans, Gretchen, Walter o Elsa. Seguint l'estela de K&R i el seu «artista berlinès», la plana major de les firmes alemanyes i franceses –com Kestner, Armand Marseille o la Société Française de Fabrication de Bébés et Jouets (SFBJ)– van assumir la fabricació de nines caracteritzades durant els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial.

D'altra banda, si bé bona part d'aquestes nines representaven infants de pocs anys, Franz Reinhardt confirma que el primer model presentat per Lewin-Funcke era el bust d'un nadó de sis setmanes que, en efecte, es convertiria en el motlle de la present Peça del mes.

Els ninos

El bust de Lewin-Funcke es titulava Lachender Knabe (infant somrient); la nina, en canvi, marcada amb el número de motlle 100, es va comercialitzar amb el nom anglès Baby. A Barcelona, la publicitat de l'època confirma que, si bé els pàrvuls de tall vuitcentista rebien el nom de bebès, els nadons s'anunciaven com a «Babys». Tanmateix, aviat el català va adaptar el terme nino en l'accepció que s’ha mantingut fins avui.

Val a dir, que la invenció dels ninos, i en concret del model que ens ocupa, no fou exempta de polèmica. No endebades, el mateix Franz Reinhardt (1911) confessava haver rebut amb reticències la proposta de Lewin-Funcke: «Hem de confessar que, malgrat que ens adonàvem de la bellesa singular d’aquell bust, ens fou molt difícil decidir-nos a apostar per a la introducció d’aquest producte, atès que aquell rostre era massa realista. Mai no hauríem esperat l’èxit que hem tingut amb aquest model. Podem afirmar-ho: és un model únic en els annals de la fabricació de nines!».

Inevitablement, la creació de la psicoanàlisi i el desenvolupament de la pediatria van afavorir un augment de la presència del nadó en l'imaginari de l'època. A més a més, la prescripció de la nina com un estímul de les funcions maternals que havien iniciat els pedagogs vuitcentistes arribava al seu punt més àlgid amb l'aparició d'aquest primer nino de K&R.

Altrament, a Catalunya, Eugeni d'Ors (1912) arremetia contra el «llinatge de bebès naturalistes, lletjos, arrugats, ploricosos i de color trencada». Perquè «una nina per a què les nenes hi juguin, ha de restar sempre quelcom d’idealista, d’arbitrari i, gairebé diria, quelcom de ritual». També l’assagista Josep Farran i Mayoral (1918) s’exclamava de la presència «dels horribles bebès-gastaments, d’ulls embotornats i cares ploraneres». Emperò, la major reprovació dels ninos fou duta a terme per Josep Escofet (1914) a les planes La Vanguardia, des d'on va considerar «esos llorones regordetes, pequeñines, finos, delicados, perfectos" com “una inaudita precocidad».

Tanmateix, els comerços d'arreu d'Europa i EEUU anunciaven nadons de joguina. I, a Barcelona, firmes com Lehmann y C.ª, Compañía Industrial y Comercial Española, Pi y C.ª i José Capmany en van fabricar amb èxit durant els anys de la Primera Guerra Mundial, tot consolidant que ha perdurat fins avui.

Autor de la fitxa: Pere Capellà 

Bibliografia

-Capellà Simó, P. La ciutat de les joguines. Barcelona 1840-1918. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2014.

-Escofet, J. «Muñecas y Muñecos», La Vanguardia, 3 de febrer de 1914, p. 9.

-Farran Mayoral, J. «Lletres a una amiga estrangera (continuació)», La Revista, núm. 71 (1 de setembre de 1918), p. 305.

-Lode, A. Skulptur und Puppe. Vom Menschenbildnis zum Spielzeug. Berlín: A. Fischer, 2008.

-Ors, Eugeni d'. «Glosari. Els bebès negres», La Veu de Catalunya, 6 de gener de 1912, p. 1.

-Reinhardt, F. Silbernes Jubiläum einer Puppenfabrik (1886-1911). Munic: F. Bruckmann, 1911.