La Peça del mes de març 2024

Obra:  Maiestas Domini, procedent de l’església parroquial de Santa Maria de Cap d’Aran (Tredòs, la Vall d’Aran). Obra del cercle del “Mestre de Pedret”
Lloc / Data:  Primer quart del segle XII
Matèria / Tècnica: Pintura mural al fresc, traslladada a llenç, amb un suport de quadrícula de fusta i contraxapat
Mides: 285 x 284 cm
Col·lecció:  Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales, núm. inv. 183

Del conjunt al fragment

La Maiestas Domini del Museu de Maricel de Sitges prové del conjunt mural romànic que antigament decorava la capella major de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran (la Vall d’Aran). El seu estudi exemplifica, com pocs, la complexa història de la descoberta, desmembrament i descontextualització de la pintura romànica catalana durant el segle xx, que sovint va provocar confusions sobre la provinença o la localització primigènia dels fragments. Sortosament, la peça en qüestió no planteja cap dubte: se situava en la volta del presbiteri, just sobre l’àmbit de celebració litúrgica de l’altar principal de l’edifici. Va ingressar l’any 1969 al Museu de Maricel de Sitges a partir del llegat del doctor i col·leccionista Jesús Pérez-Rosales (1896-1989), el qual la tenia a Barcelona després d’haver-la adquirit molts anys enrere al marxant d’art vigatà Josep Bardolet Solé (1891-1985). Cal recordar que el conjunt de Santa Maria de Cap d’Aran va ser descobert l’any 1930, darrere d’un retaule barroc, en un espai tancat que funcionava com a sagristia. Tanmateix, fins al 1941 no es va procedir al seu arrencament. Aleshores, Josep Bardolet va demanar permís al bisbat de la Seu d'Urgell perquè el restaurador Ramon Gudiol i Ricart arrenqués les pintures, que es van dipositar en un magatzem del bisbat fins a la seva adquisició definitiva per Bardolet l’any 1947. Aquest fet tindrà com a conseqüència la fragmentació, venda i dispersió del conjunt en diverses col·leccions particulars i institucions museístiques, així com la confusió sobre el lloc de la seva procedència –Sant Joan de Tredòs–, una estratagema habitual en el món de les antiguitats i el col·leccionisme, per evitar reclamacions.

Sens dubte, la notorietat del conjunt deriva de la compra l’any 1950 per part del Metropolitan Museum of Art (New York) de les pintures de la closca de l'absis i altres fragments de tema ornamental de finestres i arcs. Només les teles de tema figuratiu van ser posteriorment instal·lades a la sala denominada Capella de Fuentidueña de The Cloisters (1961), per decorar, d'una manera gairebé forçada, la concavitat d'un absis d'una església del romànic tardà castellà, Sant Martí de Fuentidueña (Segòvia). D'altra banda, per molts anys, les pintures van ser presentades com a procedents de l'església de Sant Joan de Tredòs, fins que es va posar de manifest que aquesta església no havia existit mai.

Reconstruint l’espai original, la volta de la Maiestas Domini: filiació i significat

La closca de l'absis de Cap d'Aran estava decorada, com a Santa Maria d’Àneu, amb una Maiestas Mariae acompanyada dels Reis Mags – MELHIOR, GASPA(R) i BALDASAR– i flanquejada pels arcàngels advocats sant Miquel (MIHAEL) i sant Gabriel (GABRIEL). Aquests enarboren, com és habitual a la pintura pirinenca, sengles estendards, i exhibeixen cartel·les, si bé només s'ha conservat la de l'arcàngel Gabriel amb el títol POSTVLACIVS (trad. “el que postula”). En quant al mur de l’hemicicle, a l’arc absidal i a la volta del presbiteri, es completaven amb altres figuracions actualment repartides en diferents indrets. Així, en el registre intermedi, entre les tres finestres, es representaven els apòstols Pere (esquerra) i Pau (dreta), tots dos tonsurats: el primer, en parador desconegut, es coneix gràcies a una foto de l’arxiu Mas (Gudiol, 28146); el segon es troba a la col·lecció particular d’Antoni Tàpies (1923-2012). En l'arc absidal es representava, al zenit, el colom de l’Esperit Sant, també conservat a la col·lecció d’Antoni Tàpies, i es flanquejava d’un seguit de quatre sants màrtirs. Només ens han arribat els que se situaven a la part inferior, els sants màrtirs milanesos, Protasi – S(AN)C(TV)S PROTASIVS– i Gervasi – S(AN)C(TV)S GERFASIVS–: del primer es  conserva només el bust en una col·lecció particular de Barcelona, i el segon és en una col·lecció particular suïssa. El cicle es coronava, a la volta del presbiteri, amb la solemne imatge apocalíptica de la Maiestas Domini  del Museu de Maricel que, dins una màndorla amb els colors de l’arc del cel, beneeix amb la mà dreta mentre porta el llibre obert amb l’esquerra. La figura estava originalment flanquejada perpendicularment, a banda i banda, per les figures del Tetramorf, com es dedueix de la resta d’inscripció que es llegeix al costat inferior dret –S(anCtuS)– , i potser d’un seguit d’arcàngels, com es pot veure a les pintures del presbiteri de  l’església de Sainte-Marie de Vals (Ariège), del primer quart del segle  XII.

L’estudi de tots aquests fragments permet una millor comprensió de la significació del peculiar escenari litúrgic de l’altar de l’església romànica de Santa Maria d’Aran. A l’entorn de l’any 1100, el temple construït a mitjans del segle  xi –d’una nau i un absis, i amb el presbiteri elevat sobre una cripta de dedicació mariana– , es va transformar en una església basilical de tres naus, que reaprofita gran part de l’estructura primitiva. Poc després, entre el segon i tercer decenni del segle  xii, es decideix decorar l’absis principal amb un programa pictòric dut a terme per un taller que normalment s’ha anomenat “del Mestre de Pedret”, el qual possiblement englobava diverses personalitats. En el cas concret de l’artífex de Cap d’Aran, aquest coneixia els conjunts pallaresos de Santa Maria  d’Àneu (1088-1100) i Sant Pere del Burgal (1097-1106), però la seva qualitat es menor. Això no treu mèrit al ric programa iconogràfic de la capella major de Cap d’Aran, que volia convertir l’espai a l’entorn de l’altar en una Jerusalem Celestial, que, sota la imponent presència de la Maiestas Domini , rodejada del Tetramorf i els arcàngels, exaltava l’Encarnació de Crist (Maiestas Mariae ) i celebrava la memòria dels apòstols i dels sants màrtirs.

Bibliografia bàsica
Manuel Castiñeiras, antic conservador i Cap de la Col·leccions del MNAC (2005-2010), i actualment Catedràtic d’Història de l’Art Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona

Castiñeiras, Manuel. «Era pintura romanica ena Val d’Aran», a: Aran me fecit. Des mèstres constuctors ara recèrca deth patrimoni sacre , coord. Elisa Ros Barbosa. Vielha, 2018, p. 29-33.

Castiñeiras, Manuel. «Entre dos continentes: Santa Maria d’Àneu & Santa Maria de Cap d’Aran», a: Arte Medievale , IV sèrie, XIV, 2024 (en premsa).

Garland, Enmanuele. «L’église romane de Sainte-Marie de Cap d’Aran dans l’ancien diocèse de Comminges», a: Mémoires de la Societé archéologique du Midi de la France , XLIII, 2003, p. 109-131.

Garland, Enmanuele. «Les peintures murales romanes de l’ancien diocèse de Comminges», a: Revue de Comminges et des Pyrénées Centrales, vol. 116, 2003, p. 574-611.

Guardia Pons, Milagros, Olañeta Molina, Juan Antonio. «Dels Pirineus als Alps: sis fragments de pintures murals romàniques catalanes en una col·lecció particular suïssa», a: Lambard. Estudis d’art medieval, XXX, 2022, p. 31-54.

Pagès, Montserrat. «Sobre iconografia cristiana, a propòsit dels murals romànics de Santa Maria de Cap d’Aran», a: Miscel·lània Litúrgica Catalana , XXX, 2022, p. 107-134.

Panyella, Vinyet. «La Col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels museus de Sitges», a: Antiquaris, experts, col·leccionistes i museu: el comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya dels segle xx , coord. Ignasi Domènech, Bonaventura Bassegoda. Bellatera, 2013, p. 177-203.

Prat, Montserrat. «La oscura historia del expolio de Tredós», a: Públic , 09-06-2000, p. 25-33.