La Peça del mes de gener 2024

Obra: VOLUME FIGÉ M N C (Volum aturat M N C), de Pol Bury (Haine-Saint-Pierre, La Louvière, Bèlgica, 1922 – París, 2005)
Lloc / Data: 1993
Matèria / Tècnica: Coure amb pàtina. Obra original múltiple, núm. 2/8
Mides: 24 x 35 x 35 cm
Col·lecció: Fundació Stämpfli- Art Contemporani (Sitges), núm. inv. 7. Donació de Velma Bury, febrer del 2008

L’AUTOR

Pol Bury va néixer el 1922, entre les dues Guerres Mundials, a Haine-Saint-Pierre, a la regió de La Louvière, al sud de Bèlgica. Travessada pel riu Haine, afluent de l’Escalda, es va dedicar a la mineria del carbó i a la indústria siderúrgica des del segle xviii fins al xx.

El resum de la seva vida artística ha de començar amb un breu pas per l’Escola de Belles Arts de Mons, amb 18 anys. El 1940 viatja a Brussel·les, on contacta amb el grup surrealista i amb René Magritte. La invasió alemanya de Bèlgica i la guerra acaben amb qualsevol projecte. Bury entra a la resistència i fuig a França.

El 1945 finalitzà la guerra i tot seguit Magritte va organitzar Surrealisme, una exposició internacional amb 36 artistes entre els quals va figurar Bury. El 1948, a París, va girar cap a la pintura abstracta amb el grup expressionista CoBrA (Copenhage, Brussel·les, Amsterdam).

El 1950 es produí un fet transcendental, l’exposició de Calder a la galeria Maeght de París, on descobreix el “llenguatge del moviment”. Entén que en l’univers el repòs no existeix i decideix que l’energia, l’espai i el temps havien de ser l’àmbit de la seva recerca estètica.

El 1953 adopta definitivament el volum en una exposició a Brussel·les, 10 Plans Mòbils, amb 10 obres formades per panells geomètriques irregulars superposats de colors plans que, en girar al voltant d’un eix central, podien ser posicionats independentment. L’espectador els movia formant composicions abstractes pròpies. Aquest joc d’atzar no satisfeia Bury i va eliminar la intervenció exterior introduïnt petits motors elèctrics ocults que els movien lentament.

La galerista Denise René el va convidar a la històrica exposició Le Mouvement que va presentar el 1955 a París. Va ser un fet decisiu per a Bury. La presència d’obres de Duchamp i Calder prestaven legitimitat a la nova generació d’artistes participants, en la que va ser la presentació pública de l’Art Cinètic.

El 1958 ja estaven fixades les bases de l’art de Pol Bury: el volum, l’abstracció, la geometria, el moviment i la lentitud. Al llarg dels anys 60 i 70 produí unes sèries de les quals podem destacar:

• Les Puntuacions, feixos de finíssimes i llargues varetes del mateix color fosc que la base de suport d’on emergeixen. Es mouen lentament vertical o horitzontalment. Els extrems de totes elles van pintats amb una petita taca de color blanc, que són vistos com una constel·lació de punts flotants imperceptiblement mòbils amb un efecte hipnòtic sobre l’espectador.
• Els Mobles, formes paral·lelepipèdiques de fusta damunt de les que cubs, esferes, cilindres i/o piràmides es mouen de manera lenta i imprevisible.

Totes les obres mostren l’empremta del Surrealisme dels anys de joventut. L’inesperat, l’enigmàtic acompanyen sempre a un desconcertant sentit de l’humor, de caire dadaista.

La seva participació a la Biennal de Venècia del 1964 el va projectar cap als Estats Units, on es va consagrar en l’escena internacional. El 1970 és professor convidat a Berkeley, on comença la gira d’una retrospectiva seva cap a Minneapolis, Chicago i Houston, acabant al Guggenheim de Nova York. Aimé Maeght l’exposà a París i a les seves galeries de Zúric i Barcelona.

Aquesta situació el permetrà afrontar projectes de gran format i treballar amb el metall. L’acer, el coure i el llautó possibiliten adoptar el magnetisme com a causa motriu. En els mateixos anys, les superfícies d’acer polides, corbades o esfèriques, animades lentament, esdevenen miralls que reflecteixen i mouen l’entorn de l’espectador.

El 1973 va començar la sèrie Escultures de corda. Les cordes de piano tensades en una estructura de fusta són polzades per ungles metàl·liques de cilindres seccionats i esferes mòbils. L’atzar compositiu recorda formes musicals pròximes a John Cage.

El 1969 incorporà l’aigua com a força motriu. L’aigua és un mirall en constant moviment –un tema que ja va interessar els impressionistes– i un medi per moure els volums geomètrics, sobretot les esferes. La Font Cinètica per al Museu de la Universitat d’Iowa va ser el primer assaig d’una extensa sèrie de Fonts en espais oberts al públic: a la Fundació Maeght de Saint-Paul-de-Vence (França), al vestíbul del Museu Guggenheim de Nova York el 1980, als jardins del Palais-Royal de París el 1985, a Seül el 1988 i a Yamagata al Japó el 1994.

Des dels anys 80 fins al final de la seva vida, les Fonts i els Captadors de cel, peces geomètriques d’acer inoxidable a l’aire lliure reflectint el cel, ocupen bona part de la seva producció. Al mateix temps, mai va deixar de fer obres en petit format, com els Volumes Miroir i els Volumes Figés, sèrie a la que pertany l’obra present.

ELS VOLUMES FIGÉS

Són vint-i-vuit obres múltiples de coure amb pàtina. De cadascuna se’n van produir 8 exemplars numerats; aquesta és la 2/8. Les 28 són diferents i estan ordenades per lletres de l’abecedari, en aquest cas la N. La C indica el material, el coure. Hi ha una altra sèrie gairebé bessona, feta d’acer inoxidable polit, anomenada Volumes Miroir, volums mirall.

Volume figé vol dir volum aturat. Així doncs, el moviment s’ha produït abans. Veiem, aturada, la successió de posicions de la mateixa placa quadrada bàsica que, al girar sobre una de les arestes, traça una corba helicoide reglada –generada per una recta– i irregular –cada quadrat és més petit que el seu inferior–. L’helicoide és una forma freqüent en la naturalesa, com la closca del cargol. Mentre que el moviment teòric d’una forma geomètrica de revolució és ideal, per tant etern, en la natura no. La mort atura el moviment i, potser, el pas del temps i els components químics l’eternitzaran en forma de fòssil.

La referència a la mort i al fòssil està extreta d’un text escrit per Bury, La lenteur arrêtée (La lentitud aturada), en una plaqueta publicada com a presentació de l’exposició dels Volumes figés el 1996 (v. obra citada en la bibliografia).

Francesc-Xavier Mingorance i Ricart, professor d'Art Antic i Medieval de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)

Bibliografia bàsica

ASHTON, Dore. Pol Bury. París: Maeght, 1970.

BALTHAZAR, André. Pol Bury. Milà: Sergio Tosi, 1967.

BALTHAZAR, André. Pol Bury. Les volumes figés. Les volumes miroirs. Les papiers collés. Neuchâtel: Ides et Calendes, 1996. Catàleg de l’exposició del 1996 a la Galerie Numaga, Colombier, Suïssa.

DESCARGUES, Pierre. Gravités malignes et autres causes de perversion de l’harmonie des sphères dans l’oeuvre de Pol Bury. La Louvière: Éd. Le Daily-Bul, 1980.

IONESCO, Eugene; BALTHAZAR, André. Pol Bury. Brussel·les: Cosmos, 1976. Catàleg de l’exposició Pol Bury. Instants donnés, 50 ans de sculpture. Espace EDF. París: Ed. Flammarion, 2015. Catàleg per Daniel Marchesseau. Articles de Velma BURY, D. MARCHESSEAU, G. MARQUENIE i F. LETAILLEUR.

Catàleg de l’exposició Pol Bury. Le temps en mouvement. Palais des Beaux-Arts. Brussel·les: BOZAR Books et Fonds Mercator, 2017.