La Peça del mes de febrer 2024

Obra:  Estoig d’agulles de cosir, de W. Woodfield & Sons
Lloc / Data:  Anglaterra, 1878
Matèria / Tècnica:  Cartó ornamentat amb cromolitografies, setí de seda blava i acer
Mides:  11,5 x 7,7 x 7,7 cm (estoig tancat)
Col·lecció:  Museu Romàntic Can Llopis, Sitges. Col. Joguines Lola Anglada i altres donacions, núm. inv. 120

Pot semblar màgic, però el cert és que, per motius diversos, hi ha objectes que reclamen la nostra atenció, que podríem dir que ens interpel·len i aquest és el cas de la peça amb el número d’inventari 120 que forma part de la Col·lecció de Joguines Lola Anglada i altres donacions.

La mirada fixa i el somriure de les dones que hi ha representades en aquesta mena de bombonera ens convida a aixecar la tapa per descobrir què s’hi amaga a l’interior i, en fer-ho, la caixa es  desplega en quatre seccions, formant una creu, que contenen sobres d’agulles de cosir.

L’experiència no s’atura aquí. L’objecte ens continua explicant la seva vida perquè als sobres d’agulles hi ha imprès el nom “W. Woodfield & Sons” i això ens ofereix una pista sobre el seu lloc de naixement i també sobre la seva edat.

Entre 1853 i 1861 William Woodfield va fundar l’empresa W. Woodfield & Co a la ciutat de Redditch, a Anglaterra. El 1865 el nom de l'empresa va canviar a William Woodfield & Sons, presumiblement perquè William tenia fills

i volia que el nom de la companyia reflectís el que esperava que fos, un negoci familiar. L'empresa fabricava tota mena d'agulles, hams i articles de pesca i va registrar la seva primera patent per a “millores en la confecció de paquets d'agulles per a la venda" el febrer del 1868.

Si observem una estona més l’estoig per agulles, hi descobrirem una altra part de la història. Efectivament, tot i que no sabem qui el va comprar inicialment ni per quantes mans va passar, sabem qui en va fer donació al museu atès que a l’interior  de l'estoig hi ha una etiqueta amb la inscripció «Donativo Luis María Güell».

Tot fa pensar que el darrer propietari fou el pintor Lluís Maria Güell i Cortina (1909–2001), nascut a Vilafranca del Penedès en el si d'una família de vinaters. Güell, després d’un primer tempteig amb l'estètica surrealista, es consagrà preferentment  al paisatge sota el mestratge del pintor Joaquim Mir. Però també conreà altres especialitats com la pintura mural, els frescos de temàtica religiosa i el dibuix.

Ara, la pregunta pertinent és, per què Lluís Maria Güell estava interessat en un objecte d’aquestes característiques? Els fills del pintor no conserven cap record de l'objecte ni tampoc de la donació. Tanmateix, consideren que aquest estoig d'agulles s'assembla al tipus d'articles que Lluís Maria Güell atresorava al seu taller, una informació que ens ha facilitat el doctor Pere Capellà, que va entrevistar l'arquitecte Xavier Güell i Guix, fill de Lluís Maria Güell, l'agost del 2023 i a qui volem agrair aquesta aportació.

Una possible explicació de l’interès del pintor per aquesta peça és la personalitat polièdrica de Güell, un home interessat pel col·leccionisme, pel pessebrisme, per la poesia, per la música i també pel disseny. Com a director de l’Escola Massana de Barcelona (1956-1976), hi creà les seccions  de disseny d’estampats, joieria, laca, pintura i escultura, muralisme, disseny gràfic i disseny  industrial i d’interiors.

Pel que fa a la història del disseny, l’agulla de cosir és el que podríem qualificar de disseny perfecte.  Cal pensar que no ha canviat la seva forma en mil·lennis i és comprensible que en Güell se sentís atret per aquest objecte des d’una perspectiva tècnica i estètica.

Però encara queden algunes preguntes per respondre. Per exemple, què hi fa un estoig d’agulles en una col·lecció de joguines? Doncs bé, la resposta possiblement ens l’hauria pogut donar en Güell, qui potser sabia si l’estoig havia estat en mans d’infants. No seria el primer cop que les criatures utilitzen estris d’adults per als seus jocs.

Tot i això, no hem de trobar estrany que les agulles es considerin joguines destinades a les nenes atès que durant tota l'edat moderna l'ensenyament de les labors va formar part de l'educació de les dones, tant d'aquelles amb menys recursos com de les de classes més altes.

En el nostre territori, a la fi del segle xviii, aquesta vinculació de les dones amb les labors es va anar establint de manera oficial a través d'algunes cèdules reials, però va ser la llei  Moyano d'Instrucció Pública (1857) la que va confirmar definitivament aquesta associació en l'ensenyament oficial, ometent una sèrie de matèries en els nivells elemental i superior de les nenes i substituint-les per «labors pròpies del sexe i elements de dibuix aplicat a les mateixes labors»  (Ágreda Pino, 2020).

Les imatges de les nenes cosint i fent labors com a representació de l'educació femenina van ser recurrents en la pintura del moment; eren àmpliament acceptades per la crítica i obtenien premis en les Exposicions Nacionals. Alguns  autors guardonats van ser Tomás Muñoz Lucena o Domingo Muñoz y Cuesta.

Un exemple el podem trobar als Museus de Sitges, on custodien entre els seus fons un quadre que representa una noia cosint. L’autor és Josep Martí Garcés de Marcilla (Lleida, 1880 – Barcelona, 1932) i el títol de l’obra és Interior amb figura femenina cosint . La pintura data del primer terç del segle xx, cosa que evidencia que les labors d’agulla no van deixar de ser considerades activitats femenines fins ben entrat aquest segle.

Montserrat Bargalló Sánchez, dissenyadora de teixits, grau en Humanitats i investigadora de la historia del tèxtil especialitzada en la gestió i la conservació del patrimoni moble

Bibliografia bàsica

Ágreda Pino, Ana M. (2020). “Las artes textiles y el mundo femenino: el bordado” a: Las mujeres y el universo de las artes. Actas XV Coloquio de Arte Aragonés. Universidad de Zaragoza, p. 55-82. Consultable en línia a: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/38/38/04agreda.pdf

Asimov, I. (2007). Historia y cronología de la ciencia y el descubrimiento . Barcelona: Editorial Ariel.

Beaudry, M. C. (2007). Findings: The Material Culture of Needlework and Sewing , London: Yale University.

Fagan, B. (2005). Los 70 grandes inventos y descubrimientos del mundo antiguo . Barcelona: Blume.

Larsen, E. (1975). Historia de los inventos . Madrid: Ediciones Zeus.

http://www.coulthart.com/avery/company-pages/Woodfield-history.htm

https://www.ngv.vic.gov.au/the-sewing-needle-ahistory-through-16-19th-centuries/

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopediacatalana/lluis-maria-guell-i-cortina