La Peça del mes de desembre 2023

Obra:  Dos retrats de l’emperador Justinià, realitzats per la Compagnia Venezia Murano
Lloc / Data: Venècia, 1877-1891
Matèria / Tècnica:  Mosaic de vidre policromat, platejat i daurat
Mides:  61,5 x 49,5 cm / 61 x 49 cm
Col·lecció:  Museu del Cau Ferrat, Sitges. Dipòsit de l’antic Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona fet per la Junta de Museus l’any 1936, núm. inv. 449 i 450

Les dues obres de les que parlarem són dos retrats de l’emperador bizantí Justinià procedents del desaparegut Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona que, juntament amb d’altres corresponents a disciplines com la ceràmica o el vidre, o el Sant Carlemany de Jaume Cascalls, ingressaren al Palau de Maricel com a dipòsit de la Junta de Museus l’any 1936, com consta en el registre del Museu de Maricel de Terra de l’any 1978.

Els originals d’aquests obres es troben, respectivament, a l’església de Sant Vidal i a la basílica de Sant Apol·linar el Nou, ambdues a Ravenna (Itàlia). La primera d’elles és un fragment d’una de les dues escenes que decoren els murs del cor del presbiteri de la capçalera de Sant Vidal. Aquest temple, bastit sota la supervisió de Maximià i de Julià Argentari, té planta octogonal amb nàrtex descentrat respecte a l’absis i va ser consagrat el 547 pel propi Maximià. Constitueix un dels millors exemples de la Primera Edat d’Or de Bizanci, i va ser model, per exemple, per a la magnífica capella palatina de l’emperador franc Carlemany, a Aquisgrà. Al costat de l’epístola es pot contemplar a l’emperador Justinià acompanyat del bisbe Maximià i d’altres personatges composant una més que interessant iconografia. En el mur  oposat, l’emperadriu Teodora, acompanyada del seu seguici, d’entre les que tenen especial protagonisme Antonina, dona de Belisari, cap dels exèrcits imperials i íntima amiga de l’emperadriu, i Joana, també família seva. El segon edifici, de planta basilical de tres naus, absis semicircular i pòrtic, va ser bastit per ordre l'emperador Teodoric a principis del segle vi sota l'advocació de sant Martí de

Tours, però des del segle ix es canvià per la de sant Apol·linar. De la decoració musivària del temple es conserven els magnífics mosaics de la part superior dels murs de la nau central i alguns fragments descontextualitzats, havent-se perdut la resta, incloent-hi els de l'absis.

Ens centrarem primer en la figura de Justinià, qui ascendí al poder el 527, dignitat que ostentà durant quatre dècades. El seu mandat es caracteritzà pel desig de recuperar l’ortodòxia religiosa cristiana dins del seus dominis, rellegir el dret romà, reconquerir els territoris de l’Imperi Romà d’Occident, consolidar les fronteres i apaivagar els ànims dels seus súbdits, així com donar-los un estat de benestar i prosperitat. Dins aquest marc portà a terme una campanya de difusió i propaganda política i religiosa de la seva imatge, pròpia dels grans emperadors romans, dels que es considerava, dignament successor.

Disposem de diverses fonts sobre la seva figura, entre les que mereixen especial menció les escrites per Procopi de Cesarea. De la seva obra destaquem els seus escrits la Història de les guerres , que va redactar com a secretari de Belisari, cap dels exèrcits imperials, i la no menys famosa Història secreta, que no va ser publicada fins al segle xvii i en la que, tant l’emperador Justinià com Belisari no quedaven en molt bon lloc. En ella, Procopi també parla de Teodora, esposa de l’emperador, i d’Antonina, esposa del general Belisari, on ambdues també jugaven un paper important i, com ells, no sortien gaire ben parades.

De la segona obra, que és un mosaic que representa el retrat de l’emperador ja en una edat avançada, poc podem dir. L’original, que es conserva a la basílica de Sant Apol·linar el Nou de Ravenna, al mur dels peus del temple, només és un fragment del que deuria ser un mosaic molt més complex, avui, dissortadament perdut, i que es trobava sobre la porta d'entrada, on aparexien Justinià i l'arquebisbe Angelo, restaurador de l'ortodòxia cristiana. Molt més interessant és el primer retrat, en el que se’l mostra molt més jove. En aquest cas forma part d’un magnífic mosaic en el que es presenta a l’emperador acompanyat del seu seguici i de l’arquebisbe Maximià i dos acòlits. El mosaic es troba al mur de l’epístola del presbiteri de l’església de Sant Vidal de Ravenna, enfrontat al del seguici de l’emperadriu Teodora i el seu propi seguici, entre els que es troben, com hem comentat, Antonina i Joana.

Aquesta obra, d’un interès iconogràfic excepcional,  presenta a l’emperador acompanyat de l’arquebisbe i de Belisari, d’un altre dignatari militar sense identificar del seu exèrcit. Al seu darrere apareix la figura de Giulià Argentari, el banquer que va sufragar  tant aquesta obra com la de Sant Apol·linar a Classe, no en va hem de recordar que Justinià no va trepitjar mai Ravenna. Cal recordar que Classe era el port de la ciutat de Ravenna. Els personatges, molt estilitzats i idealitzats, com era habitual a l’època de Justinià, coneguda com a Primera Edat d’Or de l’art bizantí, són un dels millors exemples de com el poder imperial romà i bizantí emprava l’art com a eina de propaganda de l’imperi i del propi emperador.

Si analitzem l’obra detingudament, comprovarem que, al centre de la composició apareix el poder imperial representat amb la figura de Justinià; a la seva esquerra, el poder de l’església personificat en la figura de l’arquebisbe Maximià i dels seus dos acòlits; a l’esquerra de l’emperador, el poder militar representat per general Belisari i un l’altre dignatari no identificat i la guàrdia imperial; i, finalment, el poder econòmic representat per la figura de Julià Argentari. Especialment interessant  és la representació dels soldats, car davant d’ells podem observar un escut en el que apareix el crismó, símbol de Jesucrist, que els identifica com a defensors de la fe cristiana. Tot plegat un missatge que seria perfectament compressible per a tots els coetanis de l’emperador i que constitueix un dels millors exemples de com el poder de l’emperador feia ús de l’art com a mitjà de propaganda religiosa, però sobretot com a eina de propaganda política. L’esperit del perdut Imperi romà continuava viu i Justinià n’era totalment conscient.

Francesc-Xavier Mingorance i Ricart, professor d'Art Antic i Medieval de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)

Bibliografia bàsica

CORTÉS ARRESE, Miguel. El Arte bizantino, Col. Historia del Arte, 14. Madrid: Historia 16, 1989.

GRABAR, André. La Edad de Oro de Justinian: Desde la muerte de Teodosio hasta el Islam. Col. El Universo de las Formas. Madrid: Ediciones Aguilar, 1966.

KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina. Manuales de Arte Cátedra. Madrid: Ediciones Cátedra, 1984 (Edició original 1965).

MARTÍN ISIDORO, Alberto. 'Bizancio', a: Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación. Ensayos. Buenos Aires: Universidad de Palermo, núm. 37 (2011), p. 31-50.

PIJOAN, Josep. Summa Artis: Enclopedia General del Arte, vol. VIII: Arte cristiano primitivo. Art Bizantino. Madrid: Editorial Espasa-Calpe, 1935 (Ed. 1966).

PROCOPI de Cesarea. Historia secreta. Introducción, traducción y notas de Juan Signes . Biblioteca Clásica Gredos. Madrid: Editorial Gredos, 2000, p. 279.  

RIZZARDI, Clementina. Il mosaico a Ravenna: ideologia e arte. Studi e scavi . Nuova serie, 32. Bolònia: Ante Quem, 2012