Febrer 2013 | L'Ascensió de Crist

- Obra: Mestre d'All. - Any: Tercer quart del segle XV. - Tècnica: Pintura al tremp sobre fusta. - Mides: 75 x 64 centímetres. - Col·lecció: Doctor Jesús Pérez-Rosales. Museu Maricel, Sitges (número d'inventari 90).  
Aquest fragment de taula amb l’Ascensió de Crist és un dels compartiments que, en origen, formaven el retaule major de Santa Maria d’Arties (Val d’Aran). Desmuntat a la dècada de 1930, bona part de les seves taules foren traslladades a Lleida durant la Guerra Civil Espanyola. Tanmateix, tant el compartiment de la Pentecosta, avui en parador desconegut, com aquest de l’Ascensió mai hi arribaren (Ros 2005, vol. I; Velasco 2006, n. 32). Aquesta darrera taula ingressà a la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales, d’on més tard passà al Museu Maricel. En canvi, les taules que havien trobat refugi a Lleida retornaren al seu lloc de procedència, on es conserven muntades en una estructura metàl·lica.  
Les descripcions i fotografies del retaule d’Arties anteriors al seu desmuntatge (Ros 2005, vol. I) indiquen que, durant l’època moderna, el conjunt patí una sèrie de refeccions. Les taules gòtiques quedaren inserides en una estructura arquitectònica barroca. L’any 1788, com descriu Francisco de Zamora, la taula central del retaule era a la sagristia de l’església perquè havia estat substituïda per una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu. A més, en lloc de la predel·la s’hi havien col·locat dues portes i una graonada que enaltia el sagrari. L’original, segons anotà mossèn Gudiol durant la famosa missió arqueològica de 1907, era disposat en un dels altar laterals del temple (Alcolea 2008, p. 89-90).  
Amb tot, sabem que el cos principal del retaule d’Arties era integrat per catorze compartiments disposats en cinc carrers i tres pisos. D’acord amb l’advocació de l’església, s’hi desplegava un complet cicle marià entorn de la taula central de la Mare de Déu envoltada d’àngels i el Calvari d’habitud. El relat s’iniciava a la casa superior de l’extrem esquerre amb l’Abraçada de sant Joaquim i santa Anna, i seguia, a la dreta, amb el Naixement de la Verge. A sota, la Presentació de la Mare de Déu al Temple donava pas a l’Anunciació i, al pis inferior, a la Nativitat i l’Epifania. El costat esquerre s’encetava amb la Presentació de Crist al Temple, seguida de la Resurrecció, l’Ascensió de Crist, la Dormició de la Verge, la Pentecosta i l’Assumpció (amb l’entrega del cíngol a sant Tomàs).  
El primer a discutir críticament l’estil del retaule d’Arties fou Ch. R. Post (1938, p. 543-545; 1941, p. 610), que conegué les taules desmuntades i repartides entre les esglésies d’Arties i Escunhau, fet pel qual acabà considerant-les provinents de dos retaules diferents. Quant a l’autoria de totes aquestes escenes, hi advertí la intervenció de dos pintors: d’una banda, el Mestre d’All, és a dir, l’autor del desaparegut retaule major de Santa Maria d’All (La Cerdanya); de l’altra, l’autor de les taules conservades al seu lloc d’origen, conegut com a Mestre d’Arties. El Mestre d’All hauria estat l’autor absolut de cinc de les sis escenes d’Escunhau (Presentació de la Mare de Déu al Temple, Presentació de Crist al Temple, Ascensió, Pentecosta i Dormició). En canvi, el sisè compartiment, el de l’Anunciació, bé podria ser obra del Mestre d’Arties, bé podria ser el resultat d’una participació conjunta dels dos pintors.  
La distinció de dues mans en el retaule d’Arties ha estat habitualment recollida per la crítica amb posterioritat, si bé no tots els estudis coincideixen a atribuir les mateixes taules a cadascun dels dos pintors (Gudiol & Alcolea 1986, p. 195; Company & Puig 2006, p. 190). Tot i que caldrà aprofundir en aquesta qüestió, en la meva opinió, les taules de l’Abraçada dels sants Joaquim i Anna, la Presentació de Crist i la Presentació de la Verge al Temple, l’Ascensió, la Pentecosta i la Dormició de la Verge poden vincular-se, a grans trets, al Mestre d’All. En canvi, les vuit restants evidencien la mà d’un pintor diferent, el Mestre d’Arties, només conegut per aquestes taules i amb un estil que, a diferència del Mestre d’All, incorpora elements derivats del realisme flamenc, com ara la concepció dels interiors i el paisatge.  
Com s’ha dit, el Mestre d’All és essencialment un pintor de matriu internacional, deutor de la pintura barcelonina produïda al taller de Bernat Despuig i Jaume Cirera (c. 1425-1442). Des que ho fes Gudiol (1955, p. 112), recurrentment s’ha plantejat la possibilitat que aquest anònim amagués la personalitat artística del pintor Ramon Gonsalbo (documentat a Barcelona i la Seu d’Urgell, 1428-1475), hipòtesi altament versemblant per qüestions estilístiques i geogràfiques. Que Despuig, en el seu testament (1451),  perdoni un deute a Gonsalbo i que Cirera signi com a testimoni en dos dels seus documents (1430) reforça la idea de la formació de Gonsalbo en el taller barceloní esmentat i n’explica el deute estilístic. Tinguem present també que Despuig i Cirera es feren càrrec del Retaule de sant Miquel i sant Pere de la Seu d’Urgell, començat pel pare de Ramon, Jaume Gonsalbo (†1428). A més, l’àrea d’activitat del pintor Ramon Gonsalbo s’adiu amb la del Mestre d’All.  
Les obres del catàleg d’aquest anònim dibuixen un radi d’acció a cavall dels bisbats d’Urgell i de Comenge, és a dir, al Principat d’Andorra i els territoris catalans de l’Urgellet, La Cerdanya, els Pallars i la Val d’Aran.A banda del retaule d’All i les taules d’Arties, el catàleg del Mestre d’All està format per un nombre considerable d’obres. Entre les que li atribuí Post (1933, p. 534-538; 1941, 608-612; 1947, p. 755) hi ha una cimera amb la Mare de Déu envoltada d’àngels procedent d’Encamp (MNAC 5089), el retaule de Santa Maria d’Espui (Detroit Institut of Fine Arts) (Velasco 2011, p. 51 i s.), i un Calvari que passà per una col·lecció vienesa. Gudiol i Alcolea hi afegiren la taula de santa Eulàlia (MNAC 5089) dipositada a l’Ajuntament de Barcelona, dues predel·les hagiogràfiques, una de les quals es creu originària de Sant Miquel de la Seu d’Urgell, i dues taules dedicades a sant Pere (Museu Maricel de Sitges). En dates recents, Alberto Velasco (2011, p. 51 i s.) ha ampliat aquest catàleg amb un Calvari d’una col·lecció madrilenya, part d’una predel·la amb la Dolorosa i sant Pere i el compartiment central del retaule de Sant Climent de Fórnols, ja relacionat amb obres del pintor (Gascón & Font 2006, p. 42-43). D’altra part, Velasco n’ha escindit una taula de la Resurrecció de Crist subhastada el 2006 a Christie’s com a obra del Mestre d’All (2011, p. 54-55) i que, al meu parer, cal adscriure al grup d’obra atribuït al Mestre de santa Basilissa.  
Nous estudis hauran de valorar la possibilitat de què la peça hagués format part del mateix retaule que una Ascensió de Crist del mateix mestre (Perpinyà, Museu Jacint Rigau, D. 54.1.2). Per contra, crec que cal atribuir al Mestre d’All les taules gòtiques del desaparegut retaule de Sant Martí de Gausach. Tot i la deficient resolució de les imatges conservades, el que se’n distingeix mostra, entre d’altres, els personatges prototípics del Mestre d’All: en el compartiment central, un sant Martí anàleg al sant Climent de Fórnols o al sant bisbe d’una de les predel·les de Sitges; i els sants Pere i Pau de la predel·la són com els dels bancals sitgetans.

Cèsar Favà i Monllau

 
Bibliografia  
-POST, CH. R. A History of Spanish Painting. Cambridge, Massachusets, 1933, 1938, 1941 i 1947 (vols. IV-II, VII-II, VIII-II i IX-II).  
-GUDIOL, J., ALCOLEA I BLANCH, S. Pintura gòtica catalana. Barcelona, 1986.  
-ADELL, J-A. et al. La catedral de la Seu d’Urgell. Manresa, 2000.  
-BERLABÉ JOVÉ, C. «Ramon Gonçalbo», RUIZ, F. (ed.), Pintura II. El corrent internacional. Barcelona, 2005, p. 315-317 (L’art gòtic a Catalunya).  
-ROS BARBOSA, E. Estudi documentau sus eth patrimòni des glèises dera Val d’Aran, vols. I i II. [s.l], 2005.  
-COMPANY I CLIMENT, X., PUIG SANCHIS, I. «Els pintors de Lleida, les terres de Ponent i els Pirineus», SUREDA, J. (ed.), Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelona, 2006, p. 171-191 (L’art gòtic a Catalunya).  
-GASCÓN CHOPO, C., FONT JUANATI, T. Els retaules gòtics de la Vall de la Vansa i Tuixén. Barcelona, 2006.  
-VELASCO GONZÀLEZ, A. El Mestre de Vielha: un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó. Lleida, 2006.  
-ALCOLEA, S. (dir.) La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Barcelona, 2008.  
-VELASCO GONZÀLEZ, A. Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles XV i XVI). Lleida, 2011.