Desembre 2013| Sant Esteve i el mestre Étienne Chevalier davant de la Reina dels Àngels

- Obra: Sant Esteve i el mestre Étienne Chevalier davant de la Reina dels Àngels. - Autor: Anònim
- Data: 1870 - 1910. - Tècnica: Esmalt pintat sobre coure, a la “manera de Llemotges”. - Mides: 29 x 22,2 cm. - Col·lecció: Antic Museu de Reproduccions Artístiques, dipòsit de la Junta de Museus de Barcelona. Palau de Maricel, Sitges (núm. inv. 1.744).  
Díptic format per dues plaques esmaltades sobre coure, rectangulars en acabat d’arcada de mig punt, emmarcades en fusta i unides per frontisses formant un díptic plegable que simula un llibre. Iconogràficament hi veiem com a motiu principal (banda dreta) la Verge alletant el Nen Jesús, en un entorn sumptuós renaixentista italià, entronitzada davant una portalada gòtica i envoltada d’una cort d’àngels. Al fons, dues figures d’àngels alats i un grup de sis escolanets, a manera de cor. Davant seu una catifa brodada en or fa d’enllaç amb l’altra escena (banda esquerra), on el centre d’atenció són dos personatges pregant agenollats, en l’actitud pròpia dels donants i, en segon pla, dos àngels més. Al revers, amb el “contra-esmalt” al descobert, s’hi pot apreciar un monograma no identificat: “P L II” (barrades), i una inscripció: “SAINCT PIERRE / E / MAISTRE ESTIENNE CHEVALLIER / 1504”, en or. Per tant, hauríem de suposar que els representats són aquests personatges i la datació. Això no obstant, hi ha molts dubtes al respecte que justificarem. No es tracta de Sant Pere, sinó de Sant Esteve, patró d’Étienne Chevalier. En l’art de l’esmalt, des de finals del Gòtic fins al Renaixement, és molt corrent trobar obres en què l’esmaltador no crea, sinó que utilitza models d’altri i en fa reproduccions o interpretacions de pintors reconeguts, bàsicament a través de gravats o miniatures de les etapes precedents o coetànies.
 
Així hem arribat a identificar el model emprat aquí per l’esmaltador. Es tracta de dues miniatures d’un Llibre d’Hores realitzat per Jean Fouquet (Tours, c. 1415- 1480), conservades al Museu Condé de Chantilly (França). D’aquest meravellós llibre, de miniatures en resten només 47, en fulls dispersos (40 a Chantilly). El Llibre d’Hores fou encarregat a Fouquet poc després de 1445 per Étienne Chevalier, tresorer dels reis de França, Carles VII i Lluís XI i el seu principal mecenes. En aquesta il·lustració es representa el seu protector agenollat, essent presentat a la Verge per Sant Esteve. Fouquet fou un dels grans miniaturistes, pintor i il·lustrador de manuscrits d’una bellesa i precisió tècnica extraordinàries de la França de finals del Gòtic. Es conserva també part d’un retaule procedent de la Catedral de Melún (França), encàrrec del mateix client.
 
Tècnica  
Esmalt al foc sobre coure. Procediment pictòric que consisteix en aplicar un revestiment vitrificable policrom sobre metalls en forma de fina pols de vidre, practicat des d’èpoques ancestrals junt a l’orfebreria, independitzat al Renaixement amb l’aparició dels esmalts pintats. Consisteix en superposar i juxtaposar capes fines d’esmalts i fixar-los al suport de metall per cocció vers 800º C. Per als detalls es poden emprar pintures vítries, pols d’or com en aquest cas, o pallons d’argent, etc...
 
Al segle XVIII va caure en decadència i va renéixer d’una manera explosiva durant la segona meitat del segle XIX, especialment a França (París i Llemotges), en el moment àlgid de recuperació de tècniques artístiques en general i d’interès pel passat, de creació de les grans col·leccions vuitcentistes, origen dels actuals grans museus d’Europa. Es va creure didàctic mostrar reproduccions d’obres de l’antiguitat de tots els àmbits. Varen proliferar el mercat d’antiquària i les manufactures d’objectes artístics de qualitat, sense cap legislació que ho controlés. Aquí hi ha ús d’esmalts opacs, transparents, opalins i pintures vitrificables.
 
Cronologia  
Obra de difícil atribució i datació, de poca entitat tècnica i formal. En una anàlisi visual, que no química ni radiològica, algunes parts es veuen alterades, refetes, emprant materials no corresponents amb la data de la inscripció. Ens sembla prudent descartar la data i la factura renaixentista i ubicar l’obra en el context vuitcentista esmentat, entre les moltes peces d’imitació, fraudulenta o no, que figuraven en moltes de les col·leccions particulars i museus. Producte francès, procedent d’un taller parisenc o llemosí, no identificat. Rarament es podria tractar dels més reconeguts, com Samson o Marcy, sempre ben documentats. El monograma podria ser una invenció per a “Penicaud, Leonard, II”, però no es correspon a cap monograma conegut del segle XVI i tècnicament té poc a veure amb aquests suposats coetanis de la primera generació d’esmaltadors i pintors llemosins. La interpretació del model original no és ni fidel ni encertada i, sobretot, sobta el tractament maldestre del primer terme en contrast amb algunes figures més ben modelades (àngel, Verge) i l’or que dibuixa les arquitectures i decoracions del fons. Els esmalts i pintures vitrificables emprades en una suposada restauració són bastant més moderns i mal aplicats. Especialment crida l’atenció l’ús de fundent final, incolor i transparent, emprat aquí en un intent de consolidar les parts trencades de l’enrajolat del primer terme. (No es conegué el seu ús fins als segles XIX-XX).
 
Estat actual  
Presenta llacunes importants d’esmalt on es veu el coure oxidat i caldria una consolidació preventiva. Ben visibles també són algunes esquerdes tancades que han deixat cicatrius, fruit de l’esmentada intervenció (segle XX ?), del moment d’entrar a la col·lecció catalana ?) i encongits i replegats de l’esmalt cuit, deguts a l’ús de materials de fusibilitat diferent no del tot compatibles.
 
Conclusió  
Obra vuitcentista d’imitació que exemplifica molt bé el revival que va contribuir enormement a la recuperació de tècniques artístiques oblidades. Igualment il·lustra com la restauració en calent és negativa en esmalts històrics. Una certa fidelitat al color del model corrobora que es tracta d’una peça moderna, ja que els esmaltadors del segle XVI tenien davant gravats en blanc i negre i el color, era adaptació seva.
 

Núria L. Ribalta

 
Vídeo resum de la presentació  

Bibliografia

 
-MOLINIER, Émile. Dictionaire des Emailleurs. París: Jules Rouan, 1885.
 
-SLITINE, Florenc. Samson, genie de l'imitation. París: Ed. Charles Massin, 2002.
 
-VVAA. La Rencontre des Héros (Catàleg). Musée Municipale de l’Evêché. Limoges, 2002.
 
-SPEEL, Erika. Painted Enamels An Illustrated Survey 1500-1920. Chapter10: Imitations, Copies and Fakes: The Nineteeth Century. Burlington: Lund Humphries, 2008.
 
-CHANCEL-BARDELOT, Béatrice. France 1500 (Catàleg). París, Galeries Nationales, Grand Palais. París: Editions de la Réunion des Musées Nationaux, 2010
 
-HIGOT, Suzanne. The Wallace Collection. Catalogue of Glass and Limoges Pained Enamels. London: The Trustees of the Wallace Collection, 2011.