Abril 2013 | Mare de Déu dels Mariners

- Obra: Pietat o Mare de Déu dels Mariners, de Pere Jou (Barcelona, 1891 – Sitges, 1964). - Autor: Pere Jou - Any: 1947. - Tècnica: Fusta de pi de Flandes i de til·ler, tallada i policromada. - Mides: 130 x 110 x 110 centímetres. - Col·lecció: Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges).  
La Pietat és sens dubte una de les imatges més punyents de la iconografia cristiana. El tema, que no apareix en cap passatge dels Evangelis, ni tan sols en els apòcrifs, desvinculat doncs de qualsevol referència textual, és el resultat de voler mostrar la naturalesa humana de la Verge, la mare que desconsoladament i de forma íntima, solitària, plora la injusta mort del seu fill. Des del segle XIV, la imatge de la Pietat representa un model devocional molt estès, en el que la Verge sosté el cos mort del seu fill, abans d’entregar-lo a Josep d’Arimatea i a Nicodem per dipositar-lo al sepulcre. La Pietat pot considerar-se el corresponent figuratiu a l’Stabat Mater musical, construït sobre el text de gran eficàcia emotiva, atribuït al Papa Inocenci III i al monjo franciscà Jacopone da Todi, escrit en el segle XIII.  
Pere Jou realitzà aquesta obra l’any 1947 per encàrrec de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, mitjançant una subscripció popular. Sabem que l’escultor ja hi treballava el mes de març i que la donà per acabada el mes de setembre. Per a la seva elaboració la confraria entregà a l’artista fustes de pi de Flandes, procedents d’una vella premsa antigament situada davant de la platja, “un vetusto lagar suburense”, tal com apareix a L’Eco de Sitges d’aquell any. De ben segur es tracta d’una premsa de vi que es trobava a Can Falç, el propietari de la qual era un bon amic de l’escultor. Els rostres de la Verge i del Crucificat són de fusta de til·ler, una fusta amb menys vetes i més adient per a la realització de detalls. Un cop acabades les obres d’embelliment de la capella on s’havia de situar, iniciades el gener de 1948, la imatge, ja situada en el seu lloc definitiu, fou beneïda el 22 de febrer següent.  
Podem situar doncs aquesta obra, més coneguda a Sitges com la Mare de Déu dels Mariners, dins la maduresa artística i vital de l’escultor. En la seva execució, l’escultor mostra un important nivell en l’art de la talla de fusta. Aquest ofici, que ja havia practicat des de jove, és aquí posat al servei d’una obra d’importants dimensions i força complexa estructuralment. A aquest nivell, l’escultura està composada per una base de forma rectangular, on s’adhereixen tres grans blocs de fusta i, a partir d’aquests, hi ha diverses parts afegides, com les mans de la Verge o el braç dret de Jesús. Dos anys abans, Jou havia realitzat les tres imatges de sants franciscans per a l’església dels Caputxins de Sarrià a Barcelona, una d’elles, la de sant Antoni de Pàdua, de quasi 2 metres d’alçada.  
La Mare de Déu dels Mariners mostra les qualitats de tallista del mestre Jou, un art gens comú en els escultors del seu temps, que rarament practicaven la talla  directa, una  tècnica complexa  relacionada amb la fusta que quasi havia desaparegut. La gran tradició hispànica de l’escultura renaixentista, barroca i neoclàssica que el nostre escultor coneixia molt bé,  havia donat pas ja feia temps a la producció d’imatgeria amb pastes de fusta  o guix, com la de la coneguda i molt activa manufactura de sants d’Olot. Per aquest motiu, l’important nombre d’imatges per al culte que es realitzaren a Catalunya després de la Guerra Civil, un exemple de les dimensions i la qualitat de la Pietat sitgetana, és un cas molt original dins el panorama artístic català del seu temps.  
La Mare de Déu dels Mariners va ser restaurada el passat any 2012 en els tallers de restauració dels museus de Sitges, quan ha complert ja els 65 anys. Al llarg d’aquest temps, la seva utilització anual en la processó del Divendres Sant i la seva exposició als agents climàtics i als factors biològics, havien causat alguns importants danys en l’obra.  
Les principals causes ambientals que han afectat l’escultura són les fluctuacions tant de temperatura com d’humitat, la presència de partícules sòlides (pols) en l’ambient i l’efecte d’elements circumstancials, com poden ser ciris i llantions, que han enfosquit la policromia. Derivat d’aquestes causes ambientals, l’obra presenta fissures i clivelles, a més d’un enfosquiment generalitzat de la policromia i els daurats, així com taques de cera situades principalment a la base de l’escultura. Quant als motius biològics, aquests són deguts a l’atac del suport per insectes xilòfags (corcs). Tot i que hi ha presència d’aquests insectes, l’atac es pot considerar lleu, ja que tan sols afecta a la base.  
I com a darrera causa, cal destacar l’activitat humana amb la incorporació d’elements estranys a la base (claus), una puntual però important abrasió i desgast de la policromia, derivada de neteges massa agressives, i  la presència de petites pèrdues i ratllades.  
El procés de restauració va suposar un important treball de documentació fotogràfica i l’elaboració de la corresponent fitxa de restauració. Pel que fa a la intervenció pròpiament dita, en primer lloc es va dur a terme una consolidació de les pèrdues i fissures, per continuar amb la desinfecció del suport a partir de la injecció de l’insecticida adient. Tot seguit es van adherir les parts fragmentades. El següent pas, el més llarg pel que fa a la seva durada en el temps, fou la neteja de la policromia i dels daurats. Un cop finalitzat aquest, es va realitzar un envernissat general de tota l’obra. Posteriorment, es van efectuar reintegracions del suport, per tal d’anivellar les pèrdues amb la capa original i, després del assecatge pertinent, es va procedir a la reintegració pictòrica de les parts refetes. Per acabar, es va aplicar una nova capa de vernís per tal de protegir i unificar la totalitat de la talla.  

Ignasi Domènech i Vives Pep Pascual i Peris

 

Bibliografia

 
-Jou i Mirabent, D. L’escultor Pere Jou. Grup d’Estudis Sitgetans, 1991.  
-Domènech i Vives, I. Pere Jou, escultor. Consorci del Patrimoni de Sitges, 2011.