El visitant: ‘Volume figé M N C, 2/8’, de Pol Bury
Títol: Volume figé M N C (Volum aturat M N C)
Autor: Pol Bury (La Louvière, Bèlgica, 1922 - París, 2005)
Data: 1993
Tècnica: escultura en coure amb pàtina
Mides: 24 x 35 x 25 cm
Obra original múltiple nº 2/8
La carrera artística de Pol Bury va néixer el 1945 en el grup surrealista belga, amb obres clarament influenciades per Magritte o Tanguy. L’empremta que li va deixar el surrealisme mai va abandonar la seva posterior obra cinètica.
Va entrar en contacte amb el grup CoBrA, creat el 1949 i en el que va descobrir un inconformisme i una llibertat experimental que el van seduir. A principis dels anys 50, atret per l'abstracció geomètrica va conèixer l'obra de Calder que el va portar cap el cinetisme. A partir d’aquest moment, les formes en totes les seves imatges no tenen cap semblança amb la realitat ni amb l’abstracció; són bàsicament volums geomètrics tot i que l'empremta del surrealisme serà present en una obra que combina la voluntat d'anarquia inconscient amb un nou llenguatge viu tenyit d'humor.
Amb els primers experiments amb relleus mòbils de colors, els Plans Mobiles de 1950, Bury va començar un treball independent. Van seguir, les Puntuacions, obres que són alhora pintura i escultura en les que ja va incorporar motors elèctrics que transmeten enigmàtics moviments lents i impredictibles. D’aquesta manera, la noció del temps adquireix una importància fonamental. Immediatament, els Mobles, formes paral·lelepipèdiques de fusta damunt de les quals cubs, esferes, cilindres i/o piràmides es mouen de manera lenta i imprevisible.
Bury va cridar l’atenció de la Galerie Denise René i, més tard, de la Galeria Maeght. Com a artista cinètic va participar en la Biennal de Venècia de 1964 i en aquell moment va començar la seva trajectòria internacional. Del 1966 al 1968 va passar més temps a Nova York que a Europa. Va començar a explorar el metall per a utilitzar el magnetisme com a energia motriu en les seves obres.
Mentrestant, durant aquella dècada dels anys 60, Bury va començar les Cinetitzacions, un tractament de fotografies d’edificis o paisatges urbans de París, de Nova York o d’altres llocs del món, amb una personal tècnica del collage. La imatge, tallada en franges, es reconstitueix i amb un lleuger desplaçament, dona a l’espectador una sensació de moviment.
El 1969 incorpora l’aigua com a força motriu. L’aigua és un mirall en constant moviment –un tema que ja va interessar els impressionistes– i un medi que mou els volums geomètrics, sobretot esferes. La Font cinètica per al Museu de la Universitat d’Iowa va ser el primer assaig d’una extensa sèrie de Fonts en espais oberts al públic: a la Fundació Maeght de Saint-Paul-de-Vence, al vestíbul del Museu Guggenheim de Nova York el 1980, als jardins del Palais-Royal de París el 1985, a Seül el 1988 i a Yamagata al Japó el 1994.
Durant la dècada dels anys 90 va crear obres de petit format, un exemple de les quals van ser els Volumes figés i els Volumes miroir. L’obra presentada al Museu de Maricel en el programa El Visitant, n’és un exemple.
Imatge 1: Étienne-Jules Marey. Cronofotografia del caminar d’un home i seqüència de la motricitat en traços, c. 1886
Imatge 2: Volume figé M N C 2018, de Pol Bury, 1993
Imatge 3: Pol Bury. Cinetització de Manhattan vist des d'East River, 1966