Tots coneixem la història. Abans de l’arribada del tren, a Sitges no venia ni Déu. Algun bandoler, pirata o corsari, o algun viatger europeu a la recerca d’aventura. Quan Santiago Rusiñol programa aquell viatge que el portà fins a Sitges, el seu objectiu no era ni descobrir els tretze túnels que foraden el Garraf –feia el trajecte en tartana—, ni conèixer els pintors luministes establers a Sitges, ni pendre un bany de mar. El seu objectiu era visitar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.