Peça del Mes | Desembre 2017 | ‘Pessebre’

Obra: Pessebre.

Autor: Manel Muns i Ferreres (Barcelona, 1900 - 1995).

Data i lloc: Entre 1967 i 1976, a Barcelona.

Tècnica: Terracuita policromada.

Grups de figures que el conformen: El Naixement (Josep, Maria amb l’Infant Jesús -en una sola peça-, el bou i la mula), l'Anunciata (un pastor assegut amb un braç alçat, un altre pastor estirat i l’àngel amb les ales de fusta plegades), els Reis d’Orient (Melcior, Gaspar, Baltasar, els tres patges i els tres camells) i l'Adoració dels Reis d'Orient (Melcior, agenollat; Gaspar, esperant el seu torn; i Baltasar, mig inclinat). A més, hi ha pastors solts (un dret duent una gallina, un altre també dret portant un cistell d’ous i un agenollat, amb un xai al costat, adorant). 

Col·lecció: Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Art de la Vila de Sitges.

Descripció i context històric:
Abans d’entrar en matèria, cal explicar que aquesta Peça del mes és la suma de les moltes peces que conformen el pessebre. Aquest pessebre, però, no l’hem de veure com la disposició d’un paisatge vist de manera panoràmica, dins del qual se situen diverses figures mòbils, sinó com la representació figurativa del naixement de Jesús, amb els grups bàsics de figures: el Naixement, l'Anunciata, els Reis d’Orient i alguns pastors. El pessebre que Manuel Muns va modelar per a Sitges tindria 23 figures, que són les que hi ha actualment, però podria ser que n’hi hagués hagut alguna més. 

A la vila hi ha una mostra important de la seva obra. És visible en espais públics, en imatgeria religiosa i en figures de pessebre de diferents col·leccions. A més, la seva relació amb Sitges va ser tant intensa que se li van arribar a fer dos homenatges, un de l’Associació Parroquial Ecce Homo, el 1965, i l’altre del Grup Pessebrista de Sitges, el 1993. 

La nissaga dels Muns és un dels referents del pessebrisme català de la segona meitat del segle XX. La conformen Manuel Muns Ferreres (1903-1995) i el seu fill Andreu Muns Fernández (1939-2004). 

Manuel Muns va ser escultor i mestre figurista artesà. És el millor figurista de la nissaga i treballà  en aquest ofici tota la seva vida al taller que tenia al mateix pis familiar, a Barcelona. Va modelar una gran quantitat de figures de pessebre, tant populars catalanes com d’estil hebraic. N’hi ha mostres en museus de Catalunya, Espanya, França, Itàlia i Suïssa. 

S’inicià en l’ofici de figurista a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou col·laborador aprenent de Martí Castells Martí (1873-1937) i va treballar al taller del Sr. Vila, on modelà figures de pessebre. En aquells anys, va començar a crear les seves pròpies figures. Per evitar incompatibilitats amb els tallers on treballava, el seu pare les venia amb la seva signatura fins que, l’any 1937, Manuel Muns s'establí pel seu compte. 

Les figures d’estil hebraic dels Muns segueixen la tendència orientalista iniciada per l’escultor Domènec Talarn i Ribot. Foren els creadors de les figures vestides amb samarra de llana de pell d’ovella a la vista i les faccions dels seus personatges s’assemblen a les del poble hebreu. Una altra de les característiques més importants de l’estil dels Muns, sobretot en les figures d’en Manuel, és la continuació de la tradició dels símbols en les selles dels Reis d’Orient. 

El pessebre que va modelar per a Sitges és un dels fruits que va donar una iniciativa del Foment del Turisme. A principis dels anys 60, el Foment, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va impulsar la col·locació de pessebres i arbres de Nadal en aparadors de comerços, espais públics, jardins privats i seus d’associacions per tal de revitalitzar el comerç i el turisme a la vila. Seguint aquesta iniciativa, el 1961 es va col·locar per primera vegada l’arbre de Nadal al Cap de la Vila i durant la dècada dels 60 i principis de la dels 70 es van muntar molts pessebres. 

Paral·lelament, en aquella època la tradició pessebrística a la vila gaudia de molt bona salut. El concurs de pessebres que organitzava l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola Pia estava totalment consolidat i hi havia un grup important de pessebristes de renom (Sanahuja, Gumà, Pañella, Artigas, Ripoll...). 

Tot i que cal investigar més profundament els inicis de les figures del pessebre que Manuel Muns va modelar per a Sitges, es pot establir la hipòtesi que ho va fer entre els anys 1967 i 1976. Gairebé es pot assegurar que aquestes figures formaven part del pessebre que Jordi Pañella, amb la col·laboració de tècnics de l’Ajuntament, va muntar al jardí del monument al Dr. Robert el Nadal de 1976. En un article publicat a El Eco de Sitges el 24 de desembre de 1977, l’autor destaca d’aquest pessebre: la il·luminació especial del conjunt i les figures de terra cuita, «precioses, de mida gran i veritables obres d’art, modelades per l’escultor Muns, molt conegut a Sitges». Podria ser que aquestes figures haguessin estat policromades pel seu fill Andreu. Segons Joan Rossell i Carol, a la dècada dels anys 70, Manuel Muns emmotllava i retocava les figures i el seu fill les pintava. Cal contemplar la possibilitat que aquestes figures siguin d’abans de 1976. D’una banda, perquè a l’article abans esmentat no s’hi fa explícit que fossin noves, i de l’altra, perquè hi ha constància escrita de què l’any 1967 l’Associació Parroquial Ecce Homo va muntar a la seva capella de la parròquia un pessebre amb figures modelades expressament per l’escultor Muns, les quals eren una veritable filigrana de concepció i tècnica, sobretot el Naixement. A més, crida l’atenció que coincideixin els moments en què l’Ajuntament va començar a muntar el pessebre al jardí del monument al Dr. Robert i l’Associació Ecce Homo va deixar de fer el seu a la parròquia. 

Gràcies al testimoni de fonts orals, sabem que aquestes figures van formar part del pessebre que es muntava a la base de l’arbre de Nadal del Cap de la Vila, entre finals dels anys 70 i principis dels 80. I més enllà encara, cap a l’any 2000 les figures eren al pessebre muntat a l’entrada de la Casa de la Vila. 

L’any 2006, Àngels Parés, aleshores regidora de Cultura, les va localitzar a l’Escorxador. Després de valorar amb el Grup Pessebrista que l’estat de conservació de les figures era precari, es va acordar amb Francesc Sales que en reconstruiria les peanyes i les diferents parts malmeses i després les repintaria. En acabar, es van embalar i retornar a l’Escorxador. 

El Nadal del 2016, aquestes figures van formar part del pessebre muntat al Centre Cultural Miramar, per iniciativa de la Regidoria de Cultura i amb la participació del Grup Pessebrista. El 2017, Pep Pascual, restaurador del Consorci del Patrimoni de Sitges, ha fet una neteja de tot el conjunt i ha recuperat el policromat original d’un dels pastors. 

Miquel Marzal i Ortiz