Peça del Mes | Abril 2018 | ‘Vista del Baluard i la platja des del Greco’

Obra: Vista del Baluard i la platja des del Greco.

Autor: Joaquim de Miró i Argenter (Sitges, 1849 - 1914).

Data i lloc: 1908, a Sitges.

Tècnica: Pintura a l’oli.

Col·lecció: Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges.

Descripció i context històric:
Joaquim de Miró i Argenter és un dels mestres luministes sitgetans i, segurament, el més genuí i arquetípic. Entre 1877, data de l’arribada del pintor Joan Roig i Soler a Sitges després de les estades a França i Itàlia, i 1880, en què el pintor Arcadi Mas i Fondevila s’instal·la també a Sitges, es configura el grup de pintors que, atrets per la llum i pel paisatge, constitueixen un interessant grup paisatgístic que canvia la percepció del paisatge en la pintura catalana. Són, a part dels artistes esmentats, Felip Masó, Joaquim de Miró, Antoni Almirall, Joan Soler Casanovas i, ocasionalment, Ramon Casas, Eliseu Meifrèn, Santiago Rusiñol i Dionís Baixeras. 

Joaquim de Miró i Argenter va néixer a Sitges, fill de Josep de Miró i Joaquima Argenter, i germà de Josep de Miró i Argenter, general de la independència de Cuba; de Rosa, muller de Jaume Sunyer i Juncosa i mare del pintor Joaquim Sunyer, i de Remei. Josep de Miró va ser membre del Partit Liberal i de la Milícia Nacional, i va ocupar el càrrec de Secretari de l’Ajuntament de Sitges. Casas amb Rosa Rosés i Carbonell, Joaquim de Miró va ser pare de fill i filla, Galileu i Hortènsia; degut al seu ideari i a un anticlericalisme militant va inclinar-se per una onomástica el més allunyada possible del santoral.

Artista de formació autodidacta, es dedicà a pintar per gust i per vocació, ja que la seva posició econòmica acomodada de terratinent i colliter de vi li ho permetia. De caràcter abrandat, declarat liberal i  lliurepensador,  filantrop destacat al Sitges de l’època, va esdevenir un  pintor  prolífic i celebrat. En diverses ocasions va oferir obres per subhastar o rifar a benefici dels obrers sitgetans en vaga, o de persones necessitades. 

La Vila, la platja, els horts, les masies van esdevenir la temàtica de la seva obra; més enllà d’alguns retrats, el protagonista gairebé únic de l’obra de Miró és el paisatge sitgetà. La seva obra, realitzada entre 1877 i els darrers anys de la seva vida, mostra els últims  dies de l’activitat comercial de la platja sitgetana i el Sitges rural i mariner que començava a desaparèixer pels canvis ocasionats per l’arribada del tren, els primers estiueigs i els canvis urbanístics i arquitectònics de les dues darreres dècades del segle XIX. L’art de Miró es caracteritza per traslladar a la tela la plenitud de la llum sitgetana, que va saber copsar en tots els seus matisos, per una estètica acuradament verista i per una minuciositat detallista i descriptiva dels ambients, més proper als seus homòlegs paisatgistes italians que no a la influència directa de Fortuny. El crític i escriptor Raimon Casellas el considerava un artista caracteritzat pels seus “ fragmentos rientes de nuestras costas alumbrados por el sol de mediodía”. 

Un dels primers treballs que va realitzar va ser la decoració del Casino Prado Suburense tot just acabada l’obra (1877), juntament amb el pintor Joan Soler i Casanovas. El 1889 decorava el Cafè Continental amb una representació de la platja de la Ribera, i el 1895 participà en la modernització de l’establiment, que havia canviat el nom pel de Cerveseria del Cau Ferrat, amb un dels quadres més emblemàtics de la seva producció, La malvasia (1895, Museu de Maricel). Al Museu del Cau Ferrat hi ha dues cornucòpies amb temes sitgetans, La Punta i La pollacra suburense/ La sínia, que l’artista va regalar a Santiago Rusiñol. 

Miró va esdevenir un dels puntals de referència personal i plàstica de Santiago Rusiñol a Sitges, de qui va ser el primer amic artista, i va ensinistrar el seu jove nebot Joaquim Sunyer en els seus inicis pictòrics entre la natura domesticada per l’entorn quotidià i el constant esclat de la llum.

Per bé que mai no va ambicionar un estatus social com els dels artistes que l’envoltaven - Roig, Mas, Rusiñol…,  va participar en diverses mostres col·lectives a partir dels anys vuitanta, destacant l’Exposició de Belles Arts de Sitges (1892), considerada la I Festa Modernista; en les de Belles Arts de Barcelona de 1891, 1894, 1896 i l’Exposició Internacional d’Art de Barcelona de 1911.

Vista del Baluard i la platja des del Greco és una obra que representa un dels indrets preferits de l’artista, com és la visió de l’indret més icònic de Sitges des de que els luministes i els primers fotògrafs el van posar de moda. Miró signava les seves obres i rarament les datava, habitualment quan eren encàrrecs. En el cas d’aquesta obra hi figura la data detallada, el setze de desembre de 1908, i dedicada a qui va ser el seu primer propietari, l’americano Pere Montaner i Falç (Sitges, 1867-1964).

Montaner havia emigrat de molt jove a Cuba, on de ben aviat va entrar el en circuït dels negocis; en el seu cas, de calçat, que va continuar durant molts anys. El 1894, en un viatge a Sitges, es va casar amb Concepció Vilanova i Llopis, amb qui va tenir tres fills. El 1914 es va retirar a Sitges - continuant, això sí, al comerç de Cuba - i associant-se a la fàbrica de ciment Griffi, de Vilanova i la Geltrú. El quadre degué ser un encàrrec i potser, com va passar en d’altres, va viatjar a Cuba una temporada.

L’obra destaca la monumentalitat de l’indret. La Punta a la part central i la casa pairal de Can Falç, clarament definida, en primer terme a l’esquerra. El caràcter de quotidianeitat l’hi dóna el grup de dones del poble situades en primer terme i en perspectiva, un dels recursos més habituals de l’artista. El contrapunt de la monumentaliat li atorga el Monument al Greco (1898), de Josep Reynés en primer terme. Erigit per subscripció popular, des de la seva instal·lació ha esdevingut durant anys una de les icones més característiques del Passeig de la Ribera. No hi podien faltar les barques varades a la platja ni el lleu joc d’ombres de l’escena, al bell punt del migdia, l’hora de la gran assolellada.

Vista del Baluard i la platja des del Greco va formar part durant molts anys de la col·lecció d’art dels descendents de Pere Montaner i Falç, fins que va ser adquirida pel Consorci del Patrimoni de Sitges a finals de 2017. Va ser escassament exposada; una excepció la va constituir la mostra organitzada pel Grup d’Esudis Sitgtans, el 1978. Hem conservat el títol que llavors se li va atorgar, clarament identificador i descriptiu. 

Vinyet Panyella i Balcells