La Peça del mes de març 2023

Obra: Estudi fotogràfic dels germans Antoni i Emili Fernández, dit “Napoleón”
Lloc / Data: Cercle Artístic (Barcelona), 4 de març de 1889
Matèria / Tècnica: Fotografia sobre paper
Mides: 25,8 x 9,5 cm; 23 x 8,3 cm; 22,4 x 8,3 cm; 25,4 x 8,5 cm; 25,4 x 8,5 cm; 23,3 x 8,2 cm; 20 x 11,3 cm; 22,2 x 8,2 cm; 22,7 x 14,1 cm i 25,1 x 9,6 cm.
Col·lecció: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol, núm. inv. 32.119-14, 32.119-15, 32.119-16, 32.119-17, 32.119-18, 32.119-19, 32.119-22, 32.119-24, 32.119-25 i 32.119-26 (Antic dipòsit realitzat per la Junta de Museus l’any 1936) 

El ball de Carnaval del Cercle Artístic l’any 1889

A principis de febrer del 1889, els socis del Cercle Artístic acordaren organitzar un ball de disfresses al Teatre Líric. Per dur a terme el seu propòsit aconseguiren que Evarist Arnús els hi cedís el recinte que acolliria un esdeveniment festiu que situaria la ciutat de Barcelona a l’alçada de grans capitals europees com París, Roma o Viena.

Per tal de materialitzar la iniciativa es va nomenar una Junta d’Organitzadors, que començà a treballar amb la idea de convertir el teatre en un museu efímer conformat per objectes artístics propietat dels socis de l’entitat. També decidiren celebrar una tómbola durant el ball, que tindria com a premi quadres, escultures i dibuixos, obra dels membres del Cercle Artístic.

Confirmada la celebració, els organitzadors aprovaren la inversió de 4.000 duros per decorar el Teatre Líric i escolliren artistes de renom com Francesc Soler i Rovirosa, Josep Lluís Pellicer, Joan Francesc Chia, Santiago Rusiñol o Ramon Casas perquè s’encarreguessin de la tasca. Així mateix, resolgueren que tothom hauria d’anar disfressat amb vestits inspirats en motius anteriors al 1830, quedant exempts de l’obligació els majors de 50 anys, als que autoritzaren a portar frac. També determinaren que el preu de l’entrada es fixaria en 25 pessetes per als senyors i 10 pessetes per a les senyores, i demanaren el disseny de les invitacions a Alexandre de Riquer i Ferran Xumetra.

La ingent feina duta a terme en molt poc temps pels decoradors va fer possible que el ball es celebrés la nit del 4 de març de 1889. Aquell dia, els membres del Cercle Artístic i els principals prohoms de la ciutat, entre els que hi figuraven el Capità General de Barcelona, el Governador Civil i el Rector de la Universitat, acudiren amb les respectives parelles al Teatre Líric lluint les disfresses triades. Els ciutadans de Barcelona, atrets per la cobertura que donaren els mitjans de comunicació, es reuniren a les portes del recinte per gaudir de l’arribada dels participants i dels jardins il·luminats que envoltaven el recinte.

Quan els assistents entraven al ball, eren rebuts per una Comissió del Cercle Artístic vestida de frac encarnat i pantaló negre curt fins als genolls, encarregada de validar les invitacions. Superada la zona de recepció s’accedia a la sala principal, abillada amb gran elegància. A la porta d’entrada s’hi col·locaren dues escales daurades, plenes d’heures, en les quals es situaren al principi i al final unes armadures exposades en maniquins. Al costat dret de les escales es disposà un espai per poder recollir el programa de la vetllada, mentre que a l’esquerra s’habilità un annex que serví com a tocador per als senyors.

La platea del teatre es transformà en el saló de ball. Al voltant, a la zona de la planta baixa, es disposaren unes imitacions de tapissos antics representant escenes humorístiques, en la realització de les quals Rusiñol hi tingué un paper fonamental. El primer pis s’omplí de trofeus artístics, escultures, panòplies amb armes antigues instal·lades damunt de tapissos històrics, conjunt decoratiu que s’envoltà d’un bosc de palmes i de plantes tropicals. Pel que fa a l’escenari, a prop de la zona destinada a l’orquestra, hi situaren dos grans medallons representant una paleta amb un pinzell i un segell on es podia llegir «Círculo Artístico» i la data de «1889». Per últim, també intervingueren en el sostre del local, que no dubtaren a tapar-lo amb un gran dosser pintat i daurat del que hi penjaren estrelles d’or de mides regulars, simulant que la festa es duia a terme a l’aire lliure.

El ball finalitzà a les 4 del matí i resultà un veritable èxit. El triomf de la proposta tingué ampli ressò a les principals capçaleres de la ciutat com El Diluvio, La Vanguardia, La Publicidad o La Ilustració Catalana, i també propicià que dies després el senyor Marquès habilités un espai on es podien veure les fotografies dels assistents lluint els vestits que havien portat durant el ball. La iniciativa, que va atreure a nombroses persones encuriosides, es repetí a mitjans d’abril a l’aparador de la botiga que els fotògrafs Napoleón tenien al carrer Ferran de Barcelona. Allí es mostraren novament algunes imatges de gent coneguda a la ciutat durant la seva participació a la vetllada, demostrant que aquesta havia despertat un gran interès en diversos segments de la població.

Les fotografies del assistents
Un dels elements més interessants i singulars del Primer Ball del Cercle Artístic van ser les disfresses que lluïren els assistents, motiu pel qual des de la pròpia entitat es constituí una comissió permanent conformada per Pompeu Gener, Santiago Rusiñol i Arcadi Mas i Fondevila encarregada d’assessorar i vetllar per la veracitat històrica de la roba que s’havia d’emprar. De les vestimentes lluïdes en deixaren testimoni unes fotografies fetes per l’estudi Napoleón, que es publicaren a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, La Vanguardia o La Ilustración. Revista Hispano-Americana.

Rusiñol, que va ser un dels assistents i que treballa intensament perquè l’esdeveniment es pogués materialitzar, no dubtà a reservar algunes fotografies com a record del ball. En són un bon exemple la de Pompeu Gener, gran representant de la bohèmia barcelonina, aquí vestit de Marquès de Pescara a la batalla de Pavia; Francesc Galofre Oller, amb qui compartí taller fins que les seves diferents concepcions de l’art els separaren, caracteritzat de contrabandista andalús; Ramon Casas, vestit d’elegant del segle xv, en una imatge que posteriorment va ser retocada per Francisco Gómez Soler per tal de donar a llum una peça actualment conservada al Monestir de Sant Benet de Bages; o Antoni Utrillo Viadera, fundador de la casa Utrillo & Rialp, que lluïa un vestit del 1830 similar al que el propi Rusiñol va portar durant aquella celebració.

Sebastià Sánchez Sauleda, Doctor en Història de l’Art
Bibliografia bàsica

«Crónica diaria. El baile de trajes en el Lírico», a: El Diluvio. Diario político, de avisos, noticias y decretos. Barcelona, núm. 64 (5 de març de 1889), p. 2.025-2.028.

La Ilustración. Revista Hispano-Americana. Barcelona, núm. 441 (14 d’abril de 1889); núm. 443 (28 d’abril de 1889); núm. 444 (5 de maig de 1889); núm. 445 (12 de maig de 1889).

MARÍN SILVESTRE, Maria Isabel. Cercle Artístic de Barcelona: 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d’història. Barcelona: Reial Cercle Artístic de Barcelona, 2006.

La Vanguardia. Suplemento al número 745. Barcelona, 6 de març de 1889, p. 1-4.