La Peça del mes de febrer 2023

Obra: Armari aparador, obra de J. Leignat, fuster, i Paul Soyer, esmaltador
Lloc / Data: París, 1884
Matèria / Tècnica: Fusta de noguera tallada i motllurada, amb esmalts pintats en grisalla i aplicació d’or a les dinou plaques decoratives i nou poms, i amb metall als tiradors, escuts de pany, panys i frontisses. Roure, noguera, fusta de ribera, pi i faig a la construcció.
Mides: 247 x 156 x 70 cm
Col·lecció: Palau de Maricel, Sitges. Antic dipòsit de la Junta de Museus de l’any 1936, procedent del Museu de Reproduccions Artístiques, núm. inv. 224

Armari aparador és la traducció d’armoire dressoir, l’apel·lació francesa per a aquesta forma de contenidor quan no es té seguretat del seu ús. Com el moble es troba descontextualitzat i es va presentar en una exposició, ens decantem per
considerar-lo armari aparador i no pas buffet, que servia per guardar la vaixella i els aliments. A més, la tipologia dels segles xvi i xvii a la que remet era considerada meuble d’apparat, és a dir, un moble de representació, construït encara per un fuster i no pas per un ebenista, just abans de l’eclosió dels escriptoris o cabinets.

L’estructura segueix els armaris de l’Île-de-France i de Touraine d’època d’Enric IV, sobris i elegants, de proporcions arquitectòniques seguint maneres procedents de la península italiana. Són característiques definitòries el cos superior retret i el frontó partit amb el nínxol. Ara bé, la proporció entre els dos volums, l’estructura del cos inferior amb la part central oberta, les galeries i la compartimentació dels interiors són invencions de finals del segle xix i evidencien certa creativitat.

L’armari va ser realitzat a París, i efectivament, s’inscriu dintre de la moda de recuperació del passat. Presentat a l’Exposició de les Arts Decoratives del 1884, posava en valor una tipologia pròpia del país i la combinava amb una tècnica artística de reconeguda fama internacional, l’esmalt de Limoges.

En el segle XIX, es va identificar l’art del foc de Limoges com una de les grans aportacions a la història de l’art i és així que diversos tallers francesos el van recuperar, aconseguint molt bona qualitat. A més de reproduir obres del passat, s’oferiren noves propostes on fer lluir la tècnica, entre les quals destacà el mobiliari. En realitat, els armaris amb esmalts volien ser una versió millorada dels que incorporaven plaquetes de marbre o fals marbreen el Renaixement, sent Fourdinois el primer en mostrar una biblioteca amb esmalts a l’Exposició Universal del 1855. Els armaris de noguera servien de marc per als esmalts pintats amb motius de l’escola de Fontainebleau.

La inscripció ens identifica l’autor. Es tracta de Paul Soyer (1832–1933), peintre émailleur qui inicia una nissaga d’esmaltadors, en la que destaca el seu fill Theophile (1853–1940), important artista de l’Art Nouveau. Paul era gravador de professió, però, el 1861 munta un taller de gravador esmaltador en el carrer Mauconseil de París i dona suport a esmaltadors de renom, com ara Claudius Popelin, Charles Duron o Gustave Baugrand. Com a col·laborador d’aquest últim, guanyà una medalla de bronze a l’Exposició Universal del 1867 i l’èxit el motivà a obrir un taller més important al carrer Saint- Sauveur, 4.

Paul Soyer realitzà plaques per a joieria, quadres decoratius, obres de bronze i mobles. Es va especialitzar en esmalts tipus grisalla de dibuix blanc sobre fons blau o negre, d’estil Renaixement i manierista, i en ocasions amb detalls en daurat, com els que llueixen al nostre armari aparador. Si la inscripció del moble no deixa dubtes sobre l’autor, ho corrobora la comparació de les plaques amb altres obres, com ara, els objectes exposats al mateix Palau de Maricel, procedents igualment del Museu de Reproduccions. Habitualment repeteixen arabescs, roleus vegetals, màscares de sàtirs, grotescs i garlandes de fruits.

Paul Soyer participà en moltes exposicions, rebé una medalla d’or el 1878 i la Légion d’Honneur el 1889. L’armari aparador es va mostrar a l’Exposició d’Arts Decoratives del 1884, que correspon a l’octava de la Unió Central des Arts Decoratifs. La guia del visitant comenta: «Il faut citer aussi, avec les éloges qu’ils comportent, les beaux meubles de M. Paul Soyer, rehaussés de ces magnifiques émaux dont il semble avoir dérobé le secret à Bernard Limosin».1

El moble està construït amb fustes de diferents èpoques, la majoria de finals del segle xix, amb parts que evidencien l’ús de serres mecàniques. Però la part alta parteix d’un armari de cap al 1600, i en els calaixos s’aprofiten fustes antigues. El fet de que la inscripció parli d’una restauració ajuda a explicar aquestes diverses procedències de les fustes i situa l’armari com el resultat d’una intervenció integral de l’ebenista de París, J. Leignat, autor de qui no hem sabut localitzar informació. Encara que el punt de partida era una obra històrica, la composició final i la inclusió d’esmalts en aquest moble permeten considerar-lo interessant, lluny de les meres rèpliques.

1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k1192163c/f70.double.r=exposition%20arts%20decoratifs1884%201884
2. Si fos necessari, els esmalts es podrien datar a partir d’análisis químics. Veerle Van der Linden i altres. «Chemical análisis of 16th to 19th century Limoges School painted enamel objects in three museums of The Low Countries», a: Wiley interscience, 11 August 2009.

Mónica Piera Miquel, doctora en Història de l’Art i presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble
Bibliografia bàsica
BOS, Agnès. Mobilier du Moyen Âge et de la Renaissance. La collection du musée du Louvre. París : Musée du Louvre, 2019.
BOS, Agnès; GAY-MAZUEL, Audrey. « Bois sculpté et polychromie: Retrouver les lignes et les couleurs du mobilier de la Renaissance », a : Revivals. París : 2020, p. 160 – 165.
CARDINAL, Catherine. « Soyer, une maison d’émaillerie parisienne », a : Object d’Art, abril 2021, p. 56-67.
HAFF, Rainer. Gründerzeit-Möbel. Germersheim: Kunst Verlag Haaff, 2005.
REYNIÉS, Nicole. Mobilier domestique. Vocabulaire typologique. París : Imprimerie Nationale, vol. I, 2003, p. 511.
Union Centrale des Arts Décoratifs. Catalogue des oeuvres et des produits de l’Industrie. La pierre, le bois, la terre et le verre. Huitième Exposition. París, 1884, p. 85.