Grisettes i papallones al primer París de Picasso
Aquests dos dibuixos de Picasso formen part del conjunt de sis d’aquest artista que Rusiñol va llegar al Cau Ferrat a la seva mort l’any 1931. Ambdues obres donen testimoni de com Picasso evoluciona quan arriba a París, concretament en la renovació dels codis visuals de la iconografia femenina. Es tracta d’una tipologia femenina singular, que encaixa una sòlida tradició pictòrica impressionista però, alhora, és també experiència viscuda d’un jove Picasso en ple procés iniciàtic. L’interès de tots dos dibuixos descansa en un cert caràcter genèsic, anticipatiu, respecte a altres obres importants que Picasso realitzarà posteriorment i que són reconegudes mundialment. Aquesta intervenció vol situar aquests dibuixos en un context més ampli, el procés creatiu de Picasso entre els anys 1900 i 1901 que presenta, al marge de connotacions artístiques, d’altres d’ordre sociològic i, per descomptat, personals.