Juliol 2013 | Groc additiu Denise “A”

- Títol: 'Groc additiu Denise “A”'. - Autor: Carlos Cruz-Díez (Caracas, 1923). Resideix a París. - Any: 2007. - Tècnica: Cromografia sobre placa Dibond. - Mides: 180 x 80 centímetres. - Col·lecció: Fons de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

 
Carlos Cruz-Díez (CCD a partir d’ara), amb Alejandro Otero i Jesús Soto, configuren la tríada d’artistes que després de la II Guerra Mundial situen Veneçuela a la geografia de l’art modern. Van trobar en l’abstracció geomètrica els fonaments per desenvolupar els seus conceptes artístics en el marc de l’art cinètic: pràctiques que experimenten amb la modificació de la percepció que produeixen la llum, el color i el moviment, seguint el camí obert per alguns artistes de les avantguardes històriques: M. Duchamp, L. Moholy-Nagy, A. Calder o N. Gabo.  
CCD va néixer a Veneçuela l’any 1923. Era un país pobre amb escassos recursos controlats per cabdills locals i governat per freqüents règims autoritaris i dictadures militars. Només a partir dels anys 20 i 30 del segle XX, quan es va posar en marxa l’explotació del petroli a Veneçuela, els beneficis econòmics van permetre una certa modernització de les infraestructures del país però no la millora de la situació de pobresa i injustícia social d’una gran part del poble veneçolà.  
La modernitat artística i les avantguardes eren quasi desconegudes a Veneçuela i CCD, com els seus companys de generació, consideraven un deure històric ”inventar” una cultura moderna que no havien heretat. El malestar que li produïen a CCD els dubtes sobre la seva identitat com a artista, la incertesa sobre el futur polític i cultural del país i l’atracció de París com a capital històrica de la modernitat, el van decidir a viatjar a Europa el 1960, on es va reunir a París amb el seu amic Jesús Soto.  
CCD havia alternat els estudis d’art amb el treball a la premsa com a dibuixant i era un bon coneixedor de les tècniques fotomecàniques per imprimir en color. També havia estudiat les teories històriques sobre el cromatisme, des de Goethe a les de la Bauhaus fins arribar a les teories industrials d'Edwin Land, inventor de la Polaroid. Quan s’instal·la a París ja estava convençut d’haver trobat el tema fonamental de la seva carrera com a artista: “llençar el color a l’espai”, un discurs artístic original basat en la percepció del color produïda per la fisiologia de l’ull humà i que ha anat desenvolupant des de 1954 fins avui. Es basa en constants experiments amb la irradiació que es produeix quan dos plànols de color es toquen i generen una línia cromàtica virtual. Amb les induccions o creacions òptiques de colors complementaris, i amb altres formes de modificació i recreació cromàtica, situa l’espectador com el principal “autor” d’una obra que va sent modificada amb el seu propi moviment. CCD anomena “mòduls d’esdeveniment cromàtic” a les estretes línies de colors que generen la percepció de nous colors, i “fisicromies” a les obres en les que la retina genera nous cromatismes gràcies a les propietats físiques del color.  
L’obra  
Aquesta peça, Groc Additiu Denise “A”, està formada per línies de 3 mm d’amplada, de colors negre, vermell i verd, traçades verticalment de dalt a baix. La proximitat de línies i la combinació de colors creen unes aparents formes geomètriques, entre les quals un rectangle grogós allargat que travessa diagonalment l’obra. Quan ens apropem podem comprovar que aquest groc només existeix en la nostra percepció, ja que és un color additiu. La juxtaposició de les estretes línies verticals de colors verd i vermell produeix una vibració òptica que forma el color groc en el nostre ull. També les formes geomètriques que distingim són el resultat de l’acumulació de les línies de color, però no són formes en el sentit tradicional del terme. Es produeixen en l’àmbit fisiològic, visual i també psicològic, ja que la nostra ment no veu un color aïllat sinó el conjunt cromàtic global.  
La creació del groc en el nostre cervell es fonamenta en la descomposició de la llum blanca en tres colors primaris: el verd, el vermell i el blau. Cada parell de colors primaris barrejats generen els colors secundaris per addició, que són el groc, el cian i el magenta. La resta de tonalitats s’obtenen modificant la quantitat d’intensitat del colors que es barregen. Per tant, i tornant a la nostra obra, Groc additiu és el color obtingut per la barreja en la nostra retina del verd i el vermell.  
El nom Denise és un homenatge a la galerista de CCD, Denise René, que des de l’any 1955 va protegir i estimular a la nova generació d’artistes cinètics després de la II Guerra Mundial. Aquesta obra té alguna altra versió, d’aquí que se la classifiqui com a “A”, i va ser feta el 2007 possiblement amb motiu de l’exposició que aquell any va fer CCD a la seva galeria.  
El primer experiment amb els colors verd i vermell generant el groc el va fer CCD l’any 1959. Més tard ha anat tornant a aquell punt inicial de tot el seu recorregut artístic, amb versions i tecnologies diferents segons l’evolució de la seva obra, des de la pintura sobre cartó d’aquell any fins a la impressió digital o cromografia sobre placa d’alumini actualment.  

Ferran Martínez Sancho

 

Bibliografia  
-Web de la Fundació Cruz-Díez de París:  
www.cruz-diezfoundation.org  
-Cruz-Díez, Carlos: Reflexión sobre el color. Editat per la Fundació Juan March i la Cruz-Díez Foundation, 2009. Revisió de la 1a edició de 1989. Conté les seves reflexions i investigacions sobre el color. Fonamental.  
-Jiménez, Ariel: Carlos Cruz-Díez in conversation with Ariel Jiménez. Fundación Cisneros, NY-Caracas, 2010. Versió bilingüe anglès-castellà online, editada amb col·laboració amb MAPP Ed., Londres, 2010.  
Sobre l’abstracció a Sud-Amèrica:  
-Fuenmayor, J. i Pereira, R.: Las pulsiones de la abstracción. Casos particulares en Latinoamérica. Catàleg de l’exposició “Pulsiones de la abstracción en Latinoamérica”. Colección Ella Fontanals-Cisneros. Madrid, CIFO-Turner Ediciones, 2012.  
Sobre l’art cinètic:  
-DYNAMO.  Catàleg de l’exposició al Grand-Palais de Paris, 2013.  
-Brett, Guy: El siglo de la cinestèsia a CAMPOS DE FUERZAS. Catàleg de l’exposició al MACBA de Barcelona l’any 2000 sobre l’art cinètic.  
Obres generals:  
-Buchloh, Benjamín H. D: Formalismo y historicidad. Madrid, Ed. Akal, 2004.  
-Bürger, Peter: Teoria de la Vanguardia. Buenos Aires, Ed. Las Cuarenta, 2010 (1a ed., 1974).  
-Borja-Villel, M.J.: “El autor està ausente”, a De la Revuelta a la Postmodernidad (1962-1982). Madrid, MNCARS,  2011.