Gener 2015 | Rusiñol dalt d’una làmpada de ferro forjat

-Obra: Rusiñol dalt d’ una làmpada de ferro forjat

-Autor: Ramon Casas (Barcelona, 1866-1932)

-Data: 1893

-Tècnica: Oli sobre tela

-Mides: 199,8 x 99,7 cm

-Col·lecció: Museu del Cau Ferrat (Sitges). Col·lecció Santiago Rusiñol, núm. inv. 32.008

La iconografia de Santiago Rusiñol posa de manifest el reconeixement que l’artista va gaudir al llarg de la seva perllongada i intensa vida. La popularització de la seva imatge es va produir ben d’hora, quan encara no comptava amb trenta anys i apareixia caricaturitzat a L’Esquella de la Torratxa, retratat amb el cos d’ocell en referència al seu cognom i destacant com un dels “Caps de brot” de la pintura catalana. Des de la joventut fins el final dels seus dies, la imatge de Rusiñol va ser objecte del traç de dibuixants i de pintors, pastura de la ironia dels caricaturistes i blanc de l’objectiu de nombroses càmares.

Entre la prolífica iconografia realitzada per artistes com M. T. Müller, Zuloaga, Càndid Duran, Ramon Pichot, J. Ruiz de Almodóvar, Picasso, Miró, Apa (Feliu Elias), Néstor, Bagaria, Torroella, Picarol (Josep Costa), López Sancho, Valentí Castanys, i tants d’altres, destaca el conjunt de retrats que li va dedicar el seu gran amic Ramon Casas. Des de l’inici de la seva llarga i afectuosa relació fins a la vellesa de tots dos artistes, Casas el va copsar en diverses expressions i circumstàncies i en tota la gamma expressiva del seu traç magistral, des de la caracterització fins la caricatura i el retrat.

Crònica plàstica d’una amistat

Deixant a part els dibuixos de conjunt, deu retrats de Rusiñol realitzats per Ramon Casas formen part del Cau Ferrat, entre els que destaquen la vinyeta de la

sèrie L’auca del senyor Esteve (1907) corresponent al rodolí: “Per no pensar en la tragèdia / van un dia a la Comèdia”, on Rusiñol i Gabriel Alomar, l’autor dels rodolins, són dalt de l’escenari saludant al final de la representació; Retratant-se (1890), realitzat a quatre mans i un dels darrers retrats de Rusiñol, realitzat el 1926.

Altres obres de col·leccions públiques i privades, com el retrat de 1889 en què Rusiñol és caracteritzat com l’artista viatger; el publicat a Pèl & Ploma el 1899 o la caracterització de l’artista com el cavaller amb la mà al pit dempeus, amb gavardina llarga i cofat amb barret tou (c.1905-1910), configuren la crònica plàstica d’una amistat i una complicitat personal i artística especialment intensa entre 1889 i 1892, quan ambdós van compartir viatges, paisatges i experiències a la recerca de la modernitat. L’estada a París (1890-1892) a les estances del Moulin de la Galette, on l’un i l’altre van descriure l’autobiografia de la bohèmia en prosa i dibuix per a La Vanguardia, va ser determinant.

La làmpada de ferro i el Moulin de la Galette

El retrat Rusiñol d’alt d’una làmpada de ferro forjat sorprèn tant pel tema i com per les dimensions. Els trets físics de Rusiñol troben el seu correlat en un autoretrat literari de l’artista publicat a “La casa de París”: “Mossèn Jaume Rusiñol, pintor molt gornit de cebes, amb cara de pomes agres. Llarg de cos i amb ossada cantelluda, estima el rovell dels ferros molt més que el rovell de l’ou. És home que s’encaparra per les coses d’altre temps i per les coses que vindran. Molts li diuen modernista, i quan li han dit, el renyen; però ell té molta paciència, va a la seva i no escolta els que el motegen (...)”.

La làmpada de ferro i la silueta del Moulin de la Galette, la icona amb la que Casas fa referència a la vida bohèmia de París, determinen la imatge rusiñoliana reforçada per la paleta de pintor que subjecta amb una mà, i amb el pinzell a l’altra. Per deixar fixada la imatge de Rusiñol com a col·leccionista de forja i pintor n’hi hauria hagut prou amb la làmpada. Però es tractava de deixar constància d’un dels episodis més singulars i productius de la vida de l’artista que, a més, havia compartit amb Casas, i la manera de manifestar-ho era per mitjà de la silueta del molí, que havia constituït el leit-motiv visual omnipresent en les cròniques que tots dos artistes havien tramès a La Vanguardia i que el 1894 van ser editades en format bibliogràfic amb el títol Desde el Molino.

El motiu pel qual Casas va portar a terme aquest retrat forma part de la culminació de la imatge de Rusiñol com a col·leccionista de forja arran de la conferència a l’Ateneu Barcelonès, Mis hierros viejos, el 21 de gener de 1893. La conferència en la que Rusiñol narrava en primera persona el neguit del col·leccionista, el sentit artístic que per a ell tenia l’art de la forja i alguns dels passatges més significatius de les seves adquisicions, va constituir un èxit rotund. Rusiñol va guarnir la sala de l’Ateneu amb algunes de les peces més remarcables de la seva col·lecció i, posteriorment, les va exposar al saló de La Vanguardia, que havia publicat íntegre el text de la conferència.

Autora de la fitxa: Vinyet Panyella 

Bibliografia 

-Catálogo de pintura y dibujo del Cau Ferrat (Fundación Rusiñol) Sitges. Barcelona: Diputación de Barcelona, 1942. (Publicaciones de la Junta de Museos).

-Coll, Isabel. Ramon Casas. Una vida dedicada a l’art. Catàleg raonat de l’obra pictòrica. Barcelona: El Centaure Groc, 1999.

-Coll i Mirabent, Isabel. “Ramon Casas i Sitges. L’inici de la relació” Fundació Ave Maria. Memòria 2007. Sitges: Fundació Ave Maria, (2008).

-Panyella, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Ed. 62, 2003.

-Panyella, Vinyet. “Art, bohemian and youth. Catalan artists in Montmartre”. Esprit Montmartre. Pfeiffer, Ingrid, Hollein, Max, eds. Frankfurt: Schirn Kunsthalle, 2014, p. 225-231.

-Panyella, Vinyet. “Los viajes compartidos de Santiago Rusiñol y Ramon Casas.” Casas-Rusiñol. Dos visiones modernistas. Málaga: Museo Carmen Thyssen, 2014, p. 40-61.

-Rusiñol, Santiago. Desde el molino. Ilustraciones de Ramon Casas. Barcelona: La Vanguardia, 1894.

-Rusiñol, Santiago. Fulls de la vida. Barcelona: L’Avenç, 1898.

-Rusiñol, Santiago. “En el Ateneo. Mis hierros viejos”, La Vanguardia, 22.I.1893. Publicat en format bibliogràfic a Sitges: Imp. El Eco de Sitges, 1900.