Noves Adquisicions per a Nous Relats 2025.1

NOVES ADQUISICIONS PER A NOUS RELATS 2025.1

Presentació

Els Museus de Sitges desenvolupen una política d’adquisicions que va més enllà de l’ampliació dels fons artístics; és una aposta decidida per revisar el relat museístic des d’una perspectiva inclusiva, contemporània i crítica. Les obres incorporades el 2025 actuen com a dispositius narratius que permeten repensar la història de l’art, posar en qüestió els cànons establerts i visibilitzar trajectòries que durant dècades han quedat relegades.

Aquest projecte situa les obres al centre del discurs, entenent-les no només com a objectes patrimonials, sinó com a testimonis de contextos socials, culturals i de gènere diversos. El relat que se’n desprèn connecta artistes, generacions i disciplines, i reforça el paper del museu com a espai de reflexió i debat.

Noves adquisicions: un relat en transformació

El diàleg entre un cartell de la V Exposició Internacional d’Art de 1907, obra de Joan Llimona, i les adquisicions efectuades pels museus l’any 2025 permet mesurar com han evolucionat els criteris institucionals. Si a inicis del segle XX el cànon estava fortament marcat per valors patriarcals, avui els museus treballen per desmuntar aquests paradigmes i donar veu a trajectòries silenciades.

Artistes i obres destacades

Amèlia Riera i Toyos (Barcelona, 1928–2019)

Informalista 2 (cap al 1960) és una obra emblemàtica de l’informalisme català. La seva incorporació al Museu de Maricel reivindica una artista fonamental del segle XX, que va desenvolupar una carrera lliure i transgressora en un context encara advers per a les dones.

Joan Llimona i Bruguera (Barcelona, 1860–1926)

El cartell de la V Exposició Internacional d’Art (1907) funciona com a peça clau per contextualitzar els mecanismes de legitimació artística del seu temps i confrontar-los amb els valors actuals.

Valentín de Zubiaurre Aguirrezabal (Madrid, 1879–1963)

El Retrat de Santiago Rusiñol (cap al 1911–1912) posa en valor la trajectòria d’un artista sord que, malgrat les dificultats, va assolir un gran reconeixement com a retratista i paisatgista.

Mariano Andreu Estany (Mataró, 1888 – Biarritz, 1976)

El bany (1934) reflecteix la pluralitat de les pràctiques artístiques d’un creador vinculat al teatre i l’escenografia, sovint situat als marges dels relats normatius.

Elisea Lluch i Garriga (Manresa, 1831 – Barcelona, 1892)

Personatges bíblics (1851) exemplifica la producció artística desenvolupada en l’àmbit domèstic per moltes dones del segle XIX, avui recuperada i visibilitzada en l’espai museístic.

La col·lecció de nines d’una donació particular

Aquest conjunt de nines del primer terç del segle XX aporta una mirada social i cultural sobre la infància, el gènere i la vida quotidiana. Més enllà del seu valor etnogràfic, aquestes peces dialoguen simbòlicament amb els relats artístics i vitals de les creadores presents en el projecte.

El text expositiu d’Elina Norandi

Sota el títol Noves adquisicions per a nous relats, constitueix l’eix conceptual del projecte. A partir de la convivència de l’obra de Joan Llimona amb les peces signades per dones com Elisea Lluch o Amèlia Riera, el discurs posa en evidència com els museus poden contribuir activament a desmuntar els valors patriarcals que han sustentat el cànon artístic.

Norandi assenyala com factors com el gènere, la discapacitat o les normes socials han condicionat les possibilitats de desenvolupar una carrera artística. Davant d’això, les noves adquisicions obren la porta a lectures fins ara no contemplades i estableixen vincles inesperats entre artistes, contextos vitals i pràctiques creatives.

La col·lecció de nines, evocada en el text com a possible univers simbòlic de la infància d’Amèlia Riera, esdevé una metàfora potent: objectes aparentment domèstics que connecten amb la construcció de la identitat, el joc, la rebel·lia i el desig de trencar motlles. En aquest sentit, el text expositiu reforça la idea que els museus no només conserven obres, sinó que activen relats capaços de transformar la mirada del públic.