Artur Carbonell. Més enllà de la màscara

Artur Carbonell. Més enllà de la màscara

L’exposició retrospectiva més gran feta mai dedicada a Artur Carbonell, on es recullen íntegrament totes les seves facetes: pintor, director de teatre i escenògraf sitgetà

Del 21 de novembre de 2025 al 22 de març de 2026
 Sala Vaixells del Palau de Maricel – Museu de Maricel

De dimarts a dijous, de 10h a 14h, i divendres, dissabte i diumenge, de 10h a 17h

 

Jornades de Portes Obertes

Dijous 20 de novembre de 2025, de 20h a 21h

Divendres 21 de novembre de 2025, de 10h a 17h

Dimecres 3 de desembre de 2025, de 10h a 17h

Dimecres 7 de gener de 2026, de 10h a 17h

Dimecres 4 de febrer de 2026, de 10h a 17h

Dimecres 4 de març de 2026, de 10h a 17h

 

Visites guiades

Diumenge 14 de desembre de 2025, a les 11h (català) i a les 12h (castellà), totes dues de caràcter sensorial

Dissabte 17 de gener de 2026, a les 11h (català)

Dissabte 21 de març de 2026, a les 11h (català) i a les 12h (castellà), adaptades per a persones sordes

 

Conferència inaugural

Dijous 20 de novembre de 2025, a les 19h a la Sala Gòtica del Museu de Maricel, amb els comissaris Ignasi Domènech i Mariona Seguranyes

 

Introducció

Els Museus de Sitges presenten Artur Carbonell. Més enllà de la màscara, una exposició retrospectiva que ofereix, per primera vegada, una visió integral de la trajectòria artística d’Artur Carbonell (Sitges, 1906–1973) —un creador total que va transitar amb naturalitat entre la pintura, el teatre i l’escenografia, deixant una empremta profunda en la cultura catalana del segle XX.

Carbonell va viure en una vila de Sitges efervescent, hereva de la modernitat de Santiago Rusiñol i Joaquim Sunyer, i va saber connectar aquest esperit amb les noves avantguardes europees. Pintor d’una sensibilitat exquisida i director escènic innovador, la seva figura resumeix la vocació universal d’un petit poble mediterrani que, al llarg del segle XX, va projectar-se al món com un dels epicentres de la modernitat artística.

L’exposició, organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges, proposa un recorregut per les dues grans passions de Carbonell: la pintura i el teatre. A través d’un diàleg entre obres plàstiques, escenografies, cartells i documents personals, el visitant descobreix un creador que va viure “més enllà de la màscara”, en constant transformació i fidel a un ideal de bellesa i llibertat.

El projecte reuneix més de 170 peces provinents de 18 institucions i més de 30 col·leccions particulars, incloent-hi obres destacades del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i del Museu Nacional d’Art de Catalunya. És, sens dubte, l’exposició retrospectiva més gran feta mai d’Artur Carbonell, un artista amb obra als principals museus del país, però encara poc conegut pel gran públic, malgrat haver estat un dels màxims exponents del realisme màgic i el surrealisme català i un pioner del teatre d’avantguarda a l’Estat.

L’exposició presenta dibuixos i olis inèdits restaurats per l’ocasió, procedents de col·leccions familiars. L’obra de Carbonell no està sola en aquesta mostra, va acompanyada dels artistes del seu context creatiu com Joaquim Sunyer, Joan Miró, Federico García Lorca, Alfred Sisquella, Jaume Sans, Pere Jou o bé el seu amic Pere Armengou.

 

Dades generals

• Títol: Artur Carbonell. Més enllà de la màscara
• Dates: 21 de novembre de 2025 – 22 de març de 2026
• Llocs:
  • Sala Vaixells del Palau de Maricel
  • Planta baixa del Museu de Maricel
• Organitza: Consorci del Patrimoni de Sitges
• Direcció: Txema Romero Martínez
• Comissariat: Ignasi Domènech Vives i Mariona Seguranyes Bolaños
• Disseny i muntatge: TAT_lab, Dos de Nou, ILM BCN
• Catàleg: Editat pel Consorci del Patrimoni de Sitges (novembre 2025)

 

L’exposició – El diàleg entre pintura i escenari

Artur Carbonell. Més enllà de la màscara s’estructura en dos àmbits complementaris —el pictòric i l’escènic— que dialoguen per revelar la complexitat i la coherència interna del seu univers creatiu. El recorregut parteix de la Sala Vaixells del Palau de Maricel i culmina a la planta baixa del Museu de Maricel, en un itinerari que simbolitza el pas del llenç a l’escenari, de la imatge a l’acció.

 

L’àmbit pictòric – La poesia del realisme màgic i el surrealisme

El primer espai, la Sala Vaixells del Palau de Maricel, reuneix dibuixos i pintures, juntament amb documents, fotografies i publicacions que situen Carbonell dins els corrents artístics europeus d’entreguerres.

La seva pintura, que parteix del noucentisme mediterrani, evoluciona cap al realisme màgic, un estil que combina la precisió formal amb una atmosfera poètica i enigmàtica. En aquest terreny, Carbonell s’emmiralla en la serenor de Joaquim Sunyer i en la força introspectiva de Josep de Togores, però també en les estètiques de Christian Schad, Jean Hugo, Salvador Dalí i Joan Miró.

La seva vinculació amb el surrealisme és explícita en obres com Nit de Nadal (1928) o Dues Figures (1931), procedents d’una col·lecció particular i del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, on la realitat i el somni s’entrellacen en un espai simbòlic ple de silenci i misteri. Aquestes pintures, juntament amb Retrat de Pere Armengou (1928) —una de les icones del realisme màgic català—, mostren un artista capaç de transformar la quotidianitat en poesia visual.

La seva producció pictòrica reflecteix també l’empremta del grup L’Amic de les Arts, els Amics de l’Art Nou (ADLAN) i de Josep Dalmau, figura clau de la modernitat catalana, i connecta amb els moviments europeus de la nova objectivitat i el realisme d’entreguerres.

Cada obra és una finestra oberta a un món interior, ple de lirisme, equilibri i tensió silenciosa.

L’àmbit teatral – El pioner de l’avantguarda escènica

El segon àmbit, situat a la planta baixa del Museu de Maricel, està dedicat a la seva intensa activitat com a director i escenògraf. Carbonell concebia el teatre com un art total, on es fusionaven la pintura, la música, la paraula i el moviment.

L’any 1930, amb la posada en escena d’Orfeu de Jean Cocteau al Teatre Casino Prado de Sitges, es va convertir en el primer creador de l’Estat a representar una obra de teatre d’avantguarda. L’escenografia i la direcció de Carbonell van transformar l’escenari en un espai abstracte i poètic, inspirat en la nova estètica francesa, i van situar Sitges al mapa de l’avantguarda europea.

Disset anys més tard, el 1947, Carbonell va tornar a demostrar el seu esperit inconformista portant a escena Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores de Federico García Lorca, la primera representació de Lorca a l’Estat durant el franquisme. En plena postguerra, i burlant la censura, Carbonell va convertir el teatre en un acte de resistència cultural i homenatge a la llibertat d’expressió.

Aquest àmbit inclou cartells originals, maquetes, dissenys de vestuari, fotografies d’escena i materials pedagògics de la seva etapa a l’Institut del Teatre, on va exercir una influència decisiva com a docent i mentor.

Les seves escenografies —tant les experimentals de preguerra com les de varietés de postguerra— mostren un llenguatge visual d’una gran sofisticació, proper al surrealisme i a la metafísica de De Chirico, sempre amb una concepció poètica de la llum i l’espai.

Aquesta secció teatral tanca el recorregut de l’exposició i, simbòlicament, retorna l’espectador a la idea central del projecte: l’art com una màscara que revela més del que amaga.

 

Artur Carbonell, un artista total de la modernitat catalana

Artur Carbonell i Carbonell (1906–1973) és un dels grans noms pendents de la història de l’art català. Fill de Sitges i de família d’americanos, la seva trajectòria resumeix l’esperit cosmopolita d’una vila que va ser alhora refugi, laboratori i trampolí de modernitat.

La seva primera formació en l’àmbit artístic va estar marcada per l’admiració envers Joaquim Sunyer, amb qui compartia amistat i una sensibilitat pel classicisme mediterrani. Però ben aviat Carbonell va sentir atracció per l’avantguarda, i a través de L’Amic de les Arts, Magí Albert Cassanyes, Josep Dalmau i els Amics de l’Art Nou (ADLAN), es va endinsar en el llenguatge del realisme màgic, el purisme i el surrealisme poètic.

La seva pintura es caracteritza per una figuració serena, de traç precís i composició calculada, on el misteri emergeix del quotidià. Les seves figures femenines, hieràtiques i elegants, expressen una nova feminitat moderna i intel·lectual, hereva del paper de la dona en les avantguardes europees. En les obres surrealistes, Carbonell explora el món dels somnis i del subconscient amb una cal·ligrafia plàstica propera a Miró i a Cocteau.

Paral·lelament, Carbonell va desenvolupar una carrera escènica apassionada. El seu treball com a director, escenògraf i pedagog a l’Institut del Teatre el va situar com un dels renovadors del teatre català del segle XX. Les seves produccions combinaven rigor formal, sentit visual i una sensibilitat moderna que anticipava la concepció multidisciplinària de les arts escèniques contemporànies.

Més enllà de l’artista, Carbonell fou un home discret, culte i refinat, que va saber protegir la seva identitat rere les seves pròpies màscares. Aquesta exposició vol retornar-li la veu i el lloc que li correspon dins la modernitat catalana, presentant-lo com allò que realment fou: un artista total, capaç de convertir el teatre en pintura i la pintura en poesia.

 

Obres destacades

 

Àmbit pictòric (Sala Vaixells del Palau de Maricel)

Retrat de Pere Armengou (1928)

Una de les icones del realisme màgic català, amb una mirada hieràtica i un ús magistral de la llum. El retrat combina l’austeritat mediterrània de Joaquim Sunyer amb l’aire simbòlic i psicològic propi de la nova objectivitat alemanya.

Nit de Nadal (1928)

Pintura de caràcter oníric i metafísic, que representa la seva incursió més clara en el surrealisme. Magí Albert Cassanyes la va descriure com una “obra plena de misteri i angoixa, d’una bellesa inquietant”.

Esbós de Carrer de Sitges / La Davallada (1927) a llapis per l’oli final

Una de les primeres obres del seu període d’entreguerres, on retrata un paisatge sitgetà amb volumetria i ritme arquitectònic. És una declaració d’intencions: convertir el poble natal en escenari modernista.

Retrat de Maria Dolors Bertran (1929)

Una dona moderna, confident i musa. Carbonell hi combina la rigidesa volumètrica de la nova objectivitat amb una sensualitat continguda. Simbolitza la dona empoderada que travessa tota la seva obra.

Dues figures (1931) i Paisatge assassinat (1935). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Dues de les obres on es pot veure més clarament la influència del nou llenguatge del surrealisme, amb la poètica de Joan Miró i els horitzons metafísics de Giorgio de Chirico.

Cartell per a la Festa del Llibre de Sitges (1928 i 1929)

Dissenys que mostren la seva connexió amb el purisme i el maquinisme europeus. Anticipen la seva estètica escenogràfica, en què les formes simples i el color prenen valor simbòlic.

 

Àmbit teatral i escenogràfic (Museu de Maricel)

Projecte d’escenografia per a Orfeu de Jean Cocteau (1930)

L’obra que va marcar la seva consagració teatral. Aquest muntatge, al Casino Prado de Sitges, és considerada la primera representació d’avantguarda a Espanya. El projecte mostra un escenari blanc, simbòlic, amb escales impossibles i atmosferes d’aire metafísic.

Esbossos de decorats i vestuari per als Varietés de Sitges (anys 1940–1950)

Sèries de dibuixos que revelen la seva etapa més popular i festiva. Els decorats combinen colors vius i geometries cubistes amb elements lírics. Representen la fusió entre l’art plàstic i el teatre de proximitat.

Documentació de l’Institut del Teatre (1940–1960)

Es conserven textos de les seves classes i xerrades, com Experiencia y consejos de dirección escénica (1956), on exposa la seva teoria sobre el teatre com a art total, hereva de les avantguardes europees.

Fotografies d’escena i retrats d’actors (1930–1970)

Imatges inèdites de representacions al Casino Prado, retrats d’actors amateurs i instantànies de la vida teatral sitgetana. Testimonien el paper de Carbonell com a director, mestre i creador d’atmosferes.

Maquetes i plànols d’escenaris (diverses obres, anys 1930–1950)

S’hi mostren maquetes i dissenys tridimensionals que exemplifiquen la seva destresa tècnica i el seu domini de l’espai escènic. La seva arquitectura teatral és d’una precisió pictòrica gairebé plàstica.

Programa original d’Orfeu (1930)

Document històric d’excepció: el programa de mà de l’estrena d’Orfeu, amb anotacions manuscrites de l’artista i de J.V. Foix.

 

Resum numèric

• 110 obres entre pintures i dibuixos
• 27 fotografies
• 12 cartells
• 1 escultura
• Més de 20 documents i materials teatrals originals
   

Total: més de 170 peces.

 

Institucions i persones prestadores

 

• Institucions:
  Ajuntament de Girona – MHG (Col·lecció Rafael i María Teresa Santos Torroella) · Archivo y Biblioteca del Centro Federico García Lorca, Granada · Arxiu del Casino Prado de Sitges · Arxiu Fotogràfic de Barcelona · Arxiu Històric del COAC · Arxiu Històric Municipal de Sitges · Ateneu Barcelonès · Biblioteca-Museu Víctor Balaguer · Biblioteca Santiago Rusiñol · Fonds Cocteau, Université de Montpellier Paul-Valéry · Fundació Ave Maria · Fundació J. V. Foix · MAE – Institut del Teatre · MNAC · Musée Jean Cocteau (Menton) · Museo Reina Sofía (Madrid) · Museu de Maricel (Sitges) · Sala Parés (Barcelona)
• Galeries:

Galería El Cisne (Madrid) · Galeria Marc Domènech (Barcelona)

Col·leccions particulars i col·laboradors:

Guiomar Amell · Andrew Anderson · Família Armengou Bertran · Anna Barrachina Sala · Família Buckley · Sílvia Camps Gumà · Dolors Cubiló Travé · Francesc Fontbona · Pilar Güerre Zapater · Hereus de David Jou Andreu · Lluís Jou · Col·lecció La Mirada Ingenua · Bienvenida Mairal Hernández · Joan Ramon Malagelada i Benaprès · Ignacio Maragall · Jordi Marsal · Ricard Mas · Rafael Masó · Nina Ordeig Masó · Amelia Mateo · Christopher Maurer · Vinyet Panyella · Joan Enric Prats Güerre · Montserrat Ramos · Neus Salvatella · Lourdes Sánchez Rodrigo · Martí Sans · Javier Santos · Joan Sella Montserrat · Gonçal Sobrer · Meritxell Verneda.

 

Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1906-1973)

Retrat de Pere Armengou

1928

Dibuix a guaix sobre tela